Carlos Alcaraz torna a triomfar i optarà a l'or olímpic
La victòria donarà l'oportunitat a El Palmar de ser el campió olímpic més jove de la història
El tennista espanyol Carlos Alcaraz lluitarà per la medalla d'or als Jocs Olímpics de París després de derrotar aquest divendres a les semifinals el canadenc Felix-Auger Aliassime de forma contundent per un doble 6-1 i gairebé sense desgast.
El jugador murcià va treure la seva millor i més sòlida versió a la Philippe-Chatrier per dominar completament el nord-americà i classificar-se per a la final on l'espera el guanyador del duel entre l'italià Lorenzo Musetti i el serbi Novak Djokovic.
La victòria donarà l'oportunitat al del Palmar de ser el campió olímpic més jove de la història i el quart finalista en aquest esdeveniment del tennis nacional després de Jordi Arrese (1992), Sergi Bruguera (1996) i Rafa Nadal (2008), el cinquè en general ja que Arancha Sánchez-Vicario ho va ser el 1996. De tots ells, només el guanyador de 22 'Grand Slams' va sumar l'or, curiosament en un any on, com Alcaraz, va conquistar Roland Garros i Wimbledon.
El tennista espanyol, ja sense l'exigència del dobles, té totes les seves energies concentrades en el quadre individual i davant d'Auger-Aliassime va fer un pas més endavant, impossible per al canadenc, a qui en el passat Roland Garros ja havia deixat en el camí amb total superioritat (6-3, 6-3, 6-1).
I aquesta vegada tampoc hi va haver gaire història a la Philippe-Chatrier on el murcià va ser demolidor, recolzat en una solidesa fins ara no vista en la seva plenitud al torneig olímpic i que el va fer inaccessible per al seu rival, que només va poder fer dos jocs, el seu primer servei de cada set.
La resta van ser d'un 'voraz' Alcaraz, aquesta vegada recolzat en el seu descomunal drive que no va trobar mai la resposta del rival i en la fortalesa al servei, amb què tampoc va concedir ni una sola bola de trencament i únicament deu punts . Auger-Aliassime ni tan sols va gaudir d'algun 'deuce' amb què haver inquietat un jugador molt entonat en tot moment i poc disposat a donar facilitats.
El canadenc va guanyar el primer joc del partit, però ja no va poder sumar-ne cap més, malgrat gaudir d'algun bon avantatge al servei per haver posat emoció. Però el del Palmar tenia pressa i no va afluixar mai ni li va donar treva per sentenciar per la via ràpida la primera mànega.
S'esperava la reacció del nord-americà en el segon parcial, però no va trobar la fórmula i ben aviat el servei per veure com Carlos Alcaraz, ferm amb la sacada i des del fons, posava la directa cap al somni de la medalla d'or de aquest diumenge i sense excessiva despesa.
Escriu el teu comentari