Extraterrestre Duplantis: or olímpic i rècord del món en perxa

Va ser al tercer intent, però el suec ho va aconseguir: la nova plusmarca mundial és a 6,25 metres

|
Catalunyapressduplantisparis24
Duplantis és etern. Foto: París 2024

 

Armand Duplantis és un altre món. O altra època. I nosaltres tenim la immensa fortuna que competeix davant dels nostres ulls. Als nostres dies. Com ho va fer Usain Bolt. O Michael Jordan. O Leo Messi. O Simone Biles.

El pertiguista suec és, des del 5 d'agost passat, campió olímpic (per segona vegada) i, una vegada més, plusmarquista mundial, amb un salt de 6,25 metres. L'atleta, nascut als Estats Units, va ser el rei indiscutible, com s'esperava, durant tota la prova, va ser l'únic que va superar la marca dels 6 metres (el segon, Sam Hendricks, es va quedar a 5,95)... però es va guardar per a la traca final un últim conill al barret de copa: el rècord del món.

Amb tots els seus rivals eliminats, l'escandinau va voler regalar a l'entregada afició de París ia tots els espectadors que s'amuntegaven davant de pantalles a tot el planeta: anar a totes.

Duplantis ja havia batut el rècord olímpic, però a la nit parisenca va voler escriure, de nou, el seu nom a l'eternitat. I va demanar que se situés el llistó als 6,25, una altura inabastable... fins ahir.

 

Va estar a punt d'aconseguir-ho en el primer intent. També al segon. Entre salt i salt, confidències amb els rivals. El suec és, a banda d'un atleta d'època, un paio proper, carismàtic, amable. Que el tipus que acabes de deixar amb la mel als llavis, Hendricks, sigui el primer que t'aplaudeix a peu de tartan, donant-te ànims, n'és un bon exemple.

Però a la tercera va ser la vençuda. Amb la mateixa rutina que a les dues fallades, demanant el suport del públic, Duplantis va agafar la perxa, va córrer, la va plantar i es va projectar per sobre de la taula.

Alegria, eufòria, pell de gallina. Història. En majúscules . El suec va córrer cap a la zona de la grada on hi havia la seva família. Abraçades. Més alegria. Petons i abraçades. Tocava fer sonar la campana.

El pertiguista no oblidarà dilluns a la nit 5 d'agost, quan es va enlairar una vegada més a la capital de França. I farà bé. Però nosaltres tampoc no oblidarem la seva gesta.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA