Dues medalles d'or en ciclisme per a Ten i Garrote als Jocs Paralímpics

El ciclista valencià Ricardo Ten i el català Sergio Garrote van conquistar aquest dimecres les medalles d'or a les proves de contrarellotge de la classe C1 i de la classe H2 del ciclisme a la carretera dels Jocs Paralímpics de París, mentre que l'aragonès Eduardo Santas i el gallec Damián Ramos es van sumar a la festa amb una plata i un bronze a C3 i C4, respectivament.

El ciclisme tornava a l'acció després del pas pel Velòdrom Saint-Quentin-en-Yvelines, d'on l'equip espanyol va sortir amb tres metalls, una plata i dos bronzes, i ho va fer amb força a la carretera on dels seus cinc participants, quatre van treure medalla i només es va quedar sense pujar al podi Luis García-Marquina a la classe H3 de les handbikes. Un impuls que va acostar ja Espanya a la barrera de les 30 medalles.

La collita es va obrir molt d'hora i de gran, amb dos ors, el sisè i el setè per a la delegació nacional, a través de Ricardo Ten i Sergio Garrote, dues victòries de molta superioritat i amb sabors una mica diferents perquè per al primer va ser un poc revenja pel que va passar fa tres anys i per al segon la seva confirmació ja que a Tòquio ja s'havia coronat per un sospir.

El valencià i el català van volar sobre el circuit de poc més de 14 quilòmetres de la localitat de Clichy-Sous-Bois, a uns 30 quilòmetres de la capital francesa. Tots dos havien reconegut el traçat en una visita al maig i tots dos tenien entre els seus principals objectius aconseguir l'or. Ricadro Ten havia preparat la crono pràcticament amb exclusivitat per sobre de la pista, sabedor que no podia deixar escapar l'oportunitat que se li va anar fa tres anys al peu de la Muntanya Fuji, quan també era un dels favorits.

Aleshores, un cop de calor el va fer caure, sense conseqüències, i ha hagut d'esperar tres anys i continuar sent el gran dominador de l'especialitat de la seva classe per acabar amb l'espera i aconseguir aquest anhelat or a l'esport on va buscar nous reptes després ser un nedador brillant, encara que també va advertir després d'aquesta victòria que els desafiaments ja s'havien acabat igualment.

16 anys ha hagut d'esperar Ten per tornar a escoltar l'himne nacional en uns Jocs Paralímpics. El seu últim or havia estat a Pequín 2008, als 100 braça, però aquesta travessia es va acabar aquest dimecres on va ser insuperable i on va demostrar que la seva preparació, amb concentracions en altura a Sierra Nevada, havia ratllat l'excel·lència.

Perquè això va ser el que va demostrar a la carretera el valencià, l'últim a sortir i que ja al pas per la meitat del recorregut, tot i que va reconèixer que li va costar agafar una mica de ritme, tenia 15 segons de marge sobre el segon millor temps. La segona part de l'espanyol va ser una altra exhibició, amb doblatge inclòs a un dels seus històrics rivals, l'alemany Michael Teuber, plata a 38 segons del valencià, l'únic a baixar dels 21 minuts (20.39.53). El polonès Zbigniew Maciejewski va completar el podi a menys d'un segon del germà.

I si demostració va ser la de Ten, la de Sergio Garrote no va anar al darrere. El català també era el rival a batre per la seva condició d?actual doble campió del món de la contrarellotge de les bicicletes de mà de la classe H2, on no va tenir l?esperada resistència dels seus dos principals rivals, el francès Floriant Jouanny i l?italià Luca Mazzone.

De fet, a aquest últim li havia pres l'or fa tres anys a Tòquio per un sospir. Només 26 centèsimes els van separar a tots dos en una emocionant crono on el tercer en discòrdia sí que va estar a més d'un minut de tots dos. Res a veure amb el que ha passat en aquesta ocasió on el català va ser demolidor.

Ja al pas del punt de referència per agafar temps, Garrote, també l'últim a sortir, era més ràpid que Jouanny en onze segons, una diferència que tampoc no li permetia relaxar-se. El català va prémer encara més les dents i no va deixar indici per a l'emoció, creuant la meta com el nic per sota dels 25 minuts (24:33.71), amb Mazzone i Jouanny vivint 'una altra' carrera on la plata es va decidir a favor del italià per menys de mig segon.

El ciclista espanyol, en canvi, el va ficar a tots dos 45 segons per mantenir-se al seu tron paralímpic tal com han fet en aquests Jocs Paralímpics de París l'atleta Yassine Ouhdadi (5.000 m T13) i la triatleta amb discapacitat visual Susana Rodríguez.

Després d'una petita aturada, es van reprendre la resta de contrarellotges, del doble de distància (28,4 kms) ia la de classe C4 va arribar una nova alegria, aquesta vegada en forma de bronze, gràcies al gallec Damián Ramos, debutant en uns Jocs Paralímpics i que va ser de més a menys, encara que suficient per assegurar-se un lloc al podi.

El ciclista corunyès era candidat al podi després de ser quart el passat Mundial del 2023 i el seu inici de prova va ser prometedor, marcant el millor temps al pas pel primer punt cronometrat, encara que a partir d'aquí es van créixer els francesos Kevin Le Cunff i Gatien Le Rosseau, actual campió i subcampió del món.

El primer va posar la directa cap a l'or a partir d'aquí, mentre que el segon va sobrepassar l'espanyol al tram final per quedar-se amb la plata i el doblet de França. Ramos no es va enfonsar malgrat l?esforç i va tancar el podi amb gairebé 17 segons sobre el quart.

Poc després, l'alegria va augmentar gràcies a Eduardo Santas, que havia preparat aquesta prova amb cura també i que es va rescabalar del seu quart lloc al velòdrom amb una medalla de plata, amb la qual va saldar un compte pendent perquè el metall paralímpic a nivell individual era l'únic que li faltava al palmarès perquè ja tenia un bronze en la velocitat per equips el 2016 i se li havia resistit massa vegades.

El ciclista aragonès va fer una crono molt intel·ligent, regulant molt bé i encara que després de la primera volta al circuit anava cinquè, no estava gaire lluny i amb gasolina per donar un plus més que la resta als quilòmetres finals. A set segons del bronze quan faltaven menys de nou quilòmetres, va tenir energia per remuntar fins i tot fins a la segona plaça, avantatjant en més de deu segons el tercer i quart, encara que a 44 segons del campió, el francès Thomas Peyroton-Dartet.

Finalment, el ciclisme espanyol no va poder signar el ple a la jornada perquè Luis García Marquina, bronze a Tòquio fa tres anys, aquesta vegada no va poder pujar al podi a la classe H3 de bicicletes de mà on va acabar sisè, a 53 segons del podi a una crono on no va poder estar a prop dels millors des del principi.