Revelat el límit salarial del Barça després del mercat d'estiu
Duplica el límit però segueix molt lluny dels nivells del Reial Madrid
El límit de cost de la plantilla esportiva (LCPD) del FC Barcelona després del mercat d'estiu va créixer més del doble fins a 426,4 milions d'euros, pels 754,8 milions del Reial Madrid, l'entitat que té més marge, i els 2,4 milions del Sevilla FC, el que menys en té, segons l' actualització de LaLiga dels límits salarials dels clubs de LaLiga EA Sports i LaLiga Hypermotion.
LaLiga va donar a conèixer aquest dijous l'actualització dels LCPD després de les operacions realitzades al mercat d'estiu previ a l'inici de la temporada 2024-2025, amb un total de 2.608 milions a Primera Divisió.
Mentre que el cost de plantilla esportiva registrat a la 24-25, segons el director general corporatiu de LaLiga, Javier Gómez, és inferior en una mica més de 100 milions que el de 23-24, encara que estima que s'igualarà pel mercat d'hivern al gener.
Encara que hi ha nou clubs excedits entre Primera i Segona Divisió , amb el risc que si no poden pagar a l'Agència Tributària, serien descendits. Els fitxatges, amb incorporacions i sortides, del mercat d'estiu han propiciat canvis en alguns clubs pel que fa al límit salarial esportiu (LCPD) i, en aquest sentit, el Barça veu reduïda la diferència amb el Reial Madrid.
Els blaugranes van escometre els traspassos de Dani Olmo i Pau Víctor aquest estiu, i van recuperar els cedits Ansu Fati, Pablo Torre i Eric García. Però van donar sortides a Sergiño Dest, Joao Cancelo, Joao Fèlix, Marc Guiu, Chadi Riad, Oriol Romeu (cedit), Julián Araujo, Ilkay Gündogan, Sergi Roberto, Mika Faye, Clement Lenglet (cedit) i Vitor Roque (cedit), ho que ha alliberat l?esforç salarial del club.
Això es tradueix en un creixement de més del doble del seu límit salarial, que al febrer era de 204 milions i ara passa a ser de 426,4 milions, per la qual cosa guanya múscul financer i s'acosta a un Reial Madrid que segueix més alt d?aquesta taula amb 754,8 milions, una mica més que els 727 que va presentar fa menys de set mesos, i després del fitxatge, encara que a cost zero de traspàs, de Kylian Mbappé.
El Barça supera en aquest mercat l'Atlètic de Madrid, que tanca el 'podi' d'aquests LCPD amb 310,7 milions, una mica superior al que van mostrar al febrer (303). Per tant, el seu múscul financer es manté en les mateixes condicions, malgrat contractar futbolistes com Julián Álvarez, Connor Gallagher, Robin Le Normand, Alexander Sorloth, Clement Lenglet i Juan Musso.
Una mica lluny dels tres grans, hi ha un segon grup de clubs com Real Sociedad (159,2), Villarreal CF (135,8), Real Betis (108,9) o Athletic Club (100,8). Mentre que, a la zona baixa, destaquen els límits salarials de Sevilla, amb 2,4 milions, i Espanyol, amb 8,7, que són els més baixos de la competició.
En el cas dels sevillans, s'explica per la seva primerenca eliminació de la Champions la temporada passada i la no classificació per a competició europea per a aquesta temporada, fet que suposa deixar d'ingressar uns 70 milions d'euros. Mentre que l'equip 'perico' arrossega la càrrega de baixar sense reduir els seus salaris i ara s'equilibra.
A LaLiga Hypermotion, el Cadis CF és l'equip amb més límit salarial, amb 18,8 milions d'euros, acompanyat al 'top 3' per l'Elx CF (14,9) i el Deportivo de la Corunya (13,4) . Mentres que els equips amb menys marge en salaris són el Cartagena (4,1), l'Almeria (3,5) i l'Osca (2,5).
Continua la tendència de recuperació al mercat de fitxatges
Pel que fa al mercat de fitxatges, continua la tendència de recuperació respecte a la baixada de la pandèmia, amb 544 milions en compres i 535 en vendes (562 operacions), lluny dels 1.292 en incorporacions i 1.168 en vendes de la temporada 2019-2020 ( 718 operacions).
Així, LaLiga celebra el nombre de transaccions equilibrades, el qual s'espera que augmenti les properes tres temporades, encara que mai arribarà als de la campanya 2019-2020, l'última prèvia a la pandèmia. I això és el que és "lògic" per a la patronal, perquè la Premier gasta el doble (2.595 milions) de la seva capacitat, que és també el doble de la xifra de negoci d'Alemanya o Espanya.
"Creixerem un 10-15% més, d'acord amb la nostra xifra de negoci, això és el que s'ha d'anar regularitzant. Si la Premier aplica el seu òrgan regulador i les normes de la UEFA, el mercat ha d'anar que baixin". una mica i nosaltres pugem una mica més", va analitzar el president de LaLiga, Javier Tebas. Pel dirigent, "no tot es fa amb fitxatges" i va demanar "equilibri".
"Som la Lliga més eficaç, que sap més bé gastar diners i millors resultats té . No em preocupa la inversió, cal centrar-se en l'eficàcia", ha defensat. Sobre això, Tebas ha indicat que "ha de tenir alguna condemna" contra el Manchester City, investigat per 115 infraccions financeres a la Premier League. "Potser es poden escapar per algun tema formal, però hi ha un ambient generalitzat que ha de ser sancionat", va afegir, abans de destacar la "baixa increïble del futbol a l'Aràbia Saudita".
Escriu el teu comentari