Les lesions a la Selecció Espanyola obliguen De La Fuente a buscar un 'equip B'

L'exigència del calendari i les lesions s'han acarnissat amb la selecció espanyola les últimes setmanes

|
Rodri
Foto: EuropaPress

 

La selecció espanyola de futbol, actual campiona d'Europa, viu un moment complicat per a aquesta aturada a causa de les lesions de jugadors importants com Unai Simón, Dani Carvajal, Robin Le Normand, Dani Olmo o Rodri Hernández , una situació que fa que altres futbolistes hagin de fer un pas endavant en responsabilitat i pes, sobretot a l'hora de substituir el migcampista i el lateral dret, que ja no jugaran aquesta temporada.

L'exigència del calendari i les lesions s'han acarnissat amb la selecció espanyola les últimes setmanes. L' MVP de l'Eurocopa i un dels millors jugadors del món, Rodri Hernández, va ser el primer a caure lesionat de gravetat després de trencar-se el lligament encreuat del genoll. Dies després, un altre dels pilars en la consecució del títol continental, Dani Carvajal , va patir una altra greu lesió de genoll que el deixarà fora durant fins i tot potser més temps.

Tots dos són dos buits difícils de suplir ja que formen part de la columna vertebral de Luis de la Fuente i serà responsabilitat de jugadors amb menys experiència amb la 'Roja' el cobrir-lo i fer que no es notin aquestes absències. En el cas de Rodri, la preocupació és 'menor' pel bon nivell que ofereix Martin Zubimendi, migcentre de la Reial Societat i que ja va demostrar què està preparat a la final de l'EURO davant Anglaterra quan va haver de substituir després del descans el jugador del City.

I el jugador format a Zubieta va estar a l'alçada i va aconseguir el control del centre del camp. Va ordenar, va destruir i va generar al seu gust juntament amb Fabián Ruiz, en una clara mostra de personalitat als seus 25 anys en el que era únicament el seu desè partit internacional. Trobar un altre Rodri al panorama futbolístic és pràcticament impossible, però, salvant les distàncies i diferències entre el joc del madrileny i el basc, el realista és el relleu més natural per substituir el del City, que també va necessitar una llarga espera per agafar el timó de la 'Roja'.

"Si no s'hagués retirat de la selecció Busquets no haguéssim vist Rodri", van ser les paraules de De la Fuente per referir-se a aquest relleu forçat que el combinat nacional haurà d'emprendre al lloc de pivot en els propers compromisos. De fet, si es compara el rendiment de Rodri i Zubimendi amb les dades de tots dos en aquesta arrencada de temporada i l'Eurocopa, els registres són similars.

Tots dos compten amb un gran encert a la passada, lleugerament superior el del City --93,2% davant del 87%-- una cosa imprescindible per a la seva posició, ja que han de ser els catalitzadors del joc. Tot i això, en altres aspectes vitals com són el d'interceptar passades i robar amb entrades, el de la Reial millora a Rodri amb una entrada reeixida més i una intercepció més de mitjana cada 90 minuts. Mentre que el desplaçament en llarg és el principal aspecte a millorar per a Zubimendi, ja que completa 2,6 passades cada 90 minuts pels 6,4 del jugador del Manchester City.

 

Més dubtes al lateral dret

 

Menys clar sembla el substitut per a Carvajal al carril dret. A més de la greu lesió del madrileny, la retirada de Jesús Navas ha deixat De la Fuente sense cap dels seus laterals dretans de l'Eurocopa. Així, aquesta convocatòria serà un bon examen per a Óscar Mingueza i Pedro Porro. Si per rendiment a l'arrencada de curs fos, el jugador del Celta, a qui coneix bé el seleccionador, seria el clar reemplaçament de Carvajal. El català és un dels principals referents ofensius del seu equip i, tot i ser lateral, ha participat en sis gols, el que més juntament amb Iago Aspas del seu equip. Números que avalen que a nivell ofensiu estaria més que a l'alçada. A més, Mingueza fa una mitjana d'una ocasió creada per partit i completa el 21,1% dels centres que realitza. A nivell defensiu també està complint, un altre dels aspectes clau de la posició de lateral dret. Així ho demostren la més d'una recuperació i les 1,5 entrades encertades que fa cada 90 minuts.

 

 

Números molt bons també són els que presenta fins ara Pedro Porro. El lateral del Tottenham, malgrat que no té la brillantor de Mingueza a l'última passada, encara no ha donat cap assistència,1 completa el 29 per cent dels seus centres, té un 82 per cent de passades i genera 1,4 ocasió cada 90 minuts. A més, millora el del Celta en recuperacions per partit (4,8) i entrades amb èxit (3,9), de manera que Luis de la Fuente pot estar tranquil amb qualsevol.

 

Unai Simón, Le Normand i Olmo, baixes importants però de menor durada

 

Dos jugadors titulars més a la final de l'Eurocopa 2024 que es troben lesionats en aquest moment són el porter de l'Athletic Club Unai Simón, el central de l'Atlètic de Madrid Robin Le Normand i el mitjapunta del FC Barcelona Dani Olmo. Tot i que en aquests casos la durada de les respectives lesions és molt menys, ocasionant un problema més de caràcter immediat que a llarg termini per al seleccionador espanyol.

Simón va decidir operar-se dels seus problemes al canell dret després del torneig continental, en què va estar a un nivell notable, i des d'aleshores, David Raya ha aconseguit la porteria espanyola.

El porter de l'Arsenal està en el millor moment de la seva carrera, i ha demostrat en les seves actuacions davant Sèrbia i Suïssa a l'aturada anterior, en què només va encaixar una mica. A més, Robert Sánchez i Álex Remiro també estan mostrant un gran nivell aquests primers mesos de temporada.

En el cas de Le Normand, titular davant de Sèrbia i Suïssa, la seva expulsió davant els helvètics i el traumatisme que va patir davant el Reial Madrid l'han deixat fora d'aquesta llista. El seu substitut natural seria el central de l'Athletic Club Dani Vivian, tot i que De la Fuente ha tornat a comptar en una convocatòria amb Pau Cubarsí després de quedar fora de la llista definitiva per a l'Eurocopa. Tots dos són a un gran nivell, i tant el de l'Athletic com el del Barça són dues centrals d'autèntiques garanties per a la selecció.

Això sí, tenen talls força diferents. Vivian aporta molt més contundència a la defensa, així com velocitat i agressivitat en els duels, mentre que Cubarsí ofereix una sortida de pilota més depurada i un gran sentit tàctic que li permet recuperar moltes pilotes a través de l'anticipació.

Finalment, la baixa de Dani Olmo, que estava brillant en els primers partits amb el Barça, torna la mitja punta, gairebé amb seguretat, al seu ocupant a l'inici de l'EURO 2024: Pedri.

Potser és la baixa que menys preocupi Luis de la Fuente, ja que tant el canari com el català són dos dels millors del món en aquesta posició, i el decantar-se per un o altre té més a veure pel context del partit o del rival, que pel seu nivell de joc.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA