La federació castiga nedadora catalana amb síndrome de down per superar el seu propi rècord

Imagina entrenar durant un any, superar les teves pors, llançar-te a l'aigua amb tota la teva força i guanyar una competició… només perquè et desqualifiquin perquè ho vas fer massa bé. Sembla increïble, però això és exactament el que li ha passat a Irene, una jove nedadora amb síndrome de Down, en un campionat organitzat per la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL).

El motiu de la desqualificació és tan absurd com indignant: segons el reglament, si un nedador millora la marca en més d'un 15% és penalitzat. I com que Irene va nedar més ràpid del que s'esperava, la van fer quedar última.

Una victòria que es va convertir en malson

Tot semblava perfecte. Irene va rebaixar el seu temps de 39 segons a poc més de 32 anys , una millora espectacular que hauria d'haver estat celebrada amb una medalla d'or. Però en lloc de pujar al podi com a guanyadora, el van informar que estava desqualificada.

La seva mare, Dora, va explicar a RAC1 que la jove va trencar a plorar desconsoladament en rebre la notícia. "No entenia què passava, la vaig veure abraçada al seu responsable i plorant sense parar", va relatar. Com a resultat, Irene va perdre tota la seva motivació i va voler deixar la natació .

Un reglament que castiga l'esforç

El propòsit d'aquesta norma és evitar grans diferències entre els competidors, però a la pràctica està penalitzant els que s'esforcen i es milloren. "És necessari un reglament, però no pot anar en contra dels que se superen", defensa Dora.

Afortunadament, després del mal tràngol, Irene ha decidit tornar a la piscina i ja s'està preparant per a la propera competició el 5 d'abril. Però la pregunta segueix a l'aire: com és possible que a l'esport es castigui l'excel·lència en lloc de premiar-la?