El Madrid ho torna a fer a la Champions contra l'Atlético: classificació agònica (i afortunada) als penals

En una nit tenyida de passió i emocions no aptes per a cardíacs, el Real Madrid va ser de nou botxí implacable per a l'Atlético de Madrid a Europa. Va ser una batalla a vida o mort, d'aquestes que s'escriuen amb la suor i la sang dels homes, i que va acabar amb els blancs alçar, una vegada més, des de l'abisme dels onze metres. Rüdiger, amb la serenitat d'un monjo, va segellar el pas a quarts de final després d'una tanda que va gelar al bulliciós Metropolitano.

No va bastar el rugit de la graderia, ni el fervor que xopava cada pam de gespa. Tampoc va bastar el gol llampec de Conor Gallagher, que en tot just 28 segons va encendre l'espurna de l'esperança blanc-i-vermella. Una miqueta de caçador furtiu, fruit de la pressió incansable de Julián Álvarez i la precisió quirúrgica de Rodrigo de Paul. Gallagher va arribar abans que Valverde al punt fatídic i va empènyer la pilota a la xarxa. L'1-0 alimentava el somni d'una remuntada gairebé impossible.

L'Atlético, fidel a la seva essència, va triar resistir. Es va parapetar enrere com un exèrcit espartà, deixant el camp al Madrid, que buscava sense descans el desequilibri en Vinícius Jr. El brasiler reptava una vegada i una altra a Marcos Llorente, mentre Mbappé, ben custodiat, esperava el seu moment per a trencar l'equilibri.

L''Aranya' Álvarez va ser un turment per a la defensa blanca. Es multiplicava per tot el front d'atac i obligava a Courtois a justificar la seva llegenda. Fins a dues vegades va estar a punt de fer esclatar l'estadi abans del descans, però el porter belga es va interposar com un mur impossible de derrocar.

El descans no va canviar el guió: el Madrid tocava i tocava, en un domini estèril que només generava trets llunyans sense verí. Tchouaméni va provar des de la seva casa sense èxit i Modric teixia possessions interminables que morien sense glòria. Però el futbol és qüestió de detalls, i en un d'aquests detalls el partit va poder haver canviat per sempre.

Va ser en el minut 67, quan Camavinga va robar en la seva àrea i va llançar un contraatac llampec. La pilota va caure als peus de Mbappé, que va encarar amb feresa, es va internar en l'àrea i va provocar un penal clar en ser derrocat per Lenglet. L'ocasió era d'or. El Metropolità va contenir l'alè mentre Vinícius va prendre la responsabilitat. El seu tret, no obstant això, va marxar als núvols. Un lament esquinçador va creuar la capital, mentre els blanc-i-vermells s'aferraven a la seva vida com un nàufrag a la taula.

El partit va acabar 1-0 i s'arribava a la pròrroga amb l'orgull colchonero intacte. L'Atlético, esgotat però heroic, va buscar el segon amb les últimes forces. Sorloth es va convertir en el far al qual dirigir tots els centres, mentre Corretja i Samu Lino eren els estilets els contraatacs. Courtois, gegant de nou, va negar el gol a Corretja i a Sorloth en el temps extra. El Madrid també va tenir les seves, però les cames pesaven i les rematades no arribaven a bon port. Ancelotti mirava el rellotge; el Cholo invocava a l'èpica.

I així va arribar la ruleta russa dels penals. El silenci sepulcral va donar pas al drama suprem. Julián Álvarez va ser el primer a errar. Va colpejar a la pilota dues vegades en el seu tret i, encara que va marcar, el gol va ser anul·lat. Llorente, que carregava la responsabilitat, va estavellar el seu en el travesser. El Madrid, infal·lible, esperava el seu moment. Rüdiger va caminar cap als 11 metres, amb la mateixa calma amb la qual va donar el passi al seu equip contra a Manchester City un any abans. Cop sec, pilota endins. Silenci absolut. Victòria blanca.

El Madrid sobreviu. No va brillar com altres nits, però resisteix. El seu ofici i la seva sang freda en el moment final li concedeixen el pas a quarts de final de la Lliga de Campions. L'Atlético, digne i valent, torna a caure davant la seva major ombra.