Els penals salven Espanya després d'un partit boig contra Països Baixos

Espanya va signar, diumenge passat 23, una vibrant classificació per a la Final Four de la Nations League després de derrotar a Països Baixos en un duel d'infart a Mestalla. La nit valenciana va ser testimoni d'un partit replet d'alternatives que es va resoldre en un torn de penals no apte per a cardíacs. Unai Simón, heroi una vegada més sota pals, va detenir el sisè llançament a Donyell Malen, i Pedri, amb la temprança dels triats, va segellar el bitllet per a la semifinal. Al juny, espera França.

Com en les millors nits de la història recent de la selecció, la graderia de l'estadi va vibrar des de molt abans del xiulet inicial. Els càntics dels gols que van portar a Espanya a la glòria a Alemanya i el mític punt d'Iniesta en 2010 davant la Oranje van posar la banda sonora a una cita d'alt voltatge. L'ambient va empènyer als de Luis de la Fuente, que no van trigar a fer notar. A penes set minuts li van bastar a Espanya per a avançar: Van Hecke va derrocar a Oyarzabal en l'àrea i el mateix davanter de la Real Sociedad va convertir el penal amb sang freda.

Espanya dominava, s'agradava i la graderia gaudia... però a poc a poc els neerlandesos van anar trobant el seu lloc en el partit. Encara que Unai Simón va desbaratar el primer avís seriós de Kluivert, un penal dubtós de Le Normand sobre Memphis Depay va permetre a Països Baixos igualar el marcador. La bogeria es va deslligar: ocasions per a tots dos, transicions frenètiques i espais per a les fletxes espanyoles. Lamini Yamal i Nico Williams van aprofitar un d'ells per a fabricar el segon gol. El del Barça va trencar línies, va assistir al de l'Athletic i est, després d'una jugada marca de la casa, va servir en safata el punt a Oyarzabal, qui a la segona no va perdonar.

Amb el 2-1 en el marcador, Koeman va agitar la banqueta i l'efecte va ser immediat. Xavi Simons va entrar en acció i va servir l'empat a Maatsen, que va batre a Unai Simón amb un tret creuat. El partit demanava més i De la Fuente va moure fitxa: Pedri i Merino van entrar per a donar oxigen. La Vermella va poder guanyar-ho abans del 90', però Van Dijk es va fer gegant per a frenar els intents de Lamine i Nico. Tocava pròrroga.

En el temps extra, Espanya va tornar a posar per davant gràcies a una obra d'art de Lamine Yamal. El jove prodigi del Barça va controlar una passada mesurada de Huijsen, va deixar assegut a Maatsen i va definir amb mestratge. Mestalla rugia. Però, com en un mal somni repetit, Països Baixos va tornar a igualar des dels onze metres. Aquesta vegada, Unai Simón va cometre penal sobre Xavi Simons, que no va fallar en el seu llançament.

I llavors va arribar la tanda. Merino, Ferran i Aleix García van encertar els seus, mentre que els neerlandesos responien sense parpellejar. El suspens va arribar quan Lang va estavellar el seu tret en el travesser i Verbruggen va atallar el tir de Lamine. Mort sobtada. Unai Simón, com en la final davant Croàcia, va emergir com a gegant per a detenir el penal de Malen. Pedri no va fallar. Espanya estarà en la 'Final Four' i somia de revalidar el títol a Alemanya.

Amb aquesta victòria, Espanya encadena 23 partits oficials sense perdre i continua perseguint el rècord de 29 trobades de l'era Del Bosc. La història s'escriu partit a partit, i aquesta Vermella de Luis de la Fuente vol deixar empremta.