Un Clàssic per a la final de Copa: el Barça supera l'Atlético (0-1) i se cita amb el Madrid a Sevilla

Per segona vegada en poc més de dues setmanes, colchoneros i culers es van trobar en un escenari incomparable. Amb la final en l'horitzó, el xoc va arrencar amb un frenesí elèctric: Lamine Yamal va deslligar el perill en menys de dos minuts, mentre que l'Atlético va respondre amb un intent de Marcos Llorente, buscant connectar amb Julián Álvarez.

La tensió va escalar ràpidament quan César Azpilicueta va veure la primera groga després d'una dura entrada sobre Raphinha. La graderia va rugir amb fúria quan l'àrbitre va acudir al VAR, però la vermella mai va arribar. Simeone, encès, va protestar amb vehemència… i va veure la groga. L'ambient estava roent.

⚡ El Barça colpeja

En un duel sense amo clar, el Barça va començar a imposar el seu futbol. Els blanc-i-vermells, extraviats en la medul·lar, es van veure superats per la batuta culer. I llavors, en el minut 27, va arribar el cop mestre: Pedri va filtrar una passada quirúrgica, Raphinha va assistir amb intel·ligència i Ferran Torres, fred com l'acer, va batre a Juan Musso amb una definició implacable. L'avantatge era blaugrana.

L'Atleti, ferit però no vençut, es va intentar despertar amb l'alè de la seva afició, però el seu joc mancava de tall. Cada atac blaugrana era un avís de perill imminent. Entre la tensió i les decisions arbitrals discutides, el primer temps es va tancar amb els locals sense trobar respostes.

🔥 Un segon temps de setge i resistència

Si l'Atlético volia somiar amb la final, Simeone havia de canviar la destinació del xoc. I ho va intentar: Sorloth, Javi Galán i Lenglet van saltar al camp a la recerca d'una reacció que va trigar a arribar.

Griezmann, apagat en la primera meitat, va tenir el seu moment amb un tret que va detenir Szczęsny, encara que invalidat per fora de joc. Amb l'embranzida colchonera en augment, Sorloth va acariciar l'empat, però la seva rematada es va estavellar en el lateral de la xarxa.

🔒 El mur blaugrana i l'agonia colchonera

Flick va llegir la batalla i va reforçar la seva fortalesa: Araujo i Eric García van entrar per a sostenir la resistència. L'Atleti ho intentava amb desesperació, cada vegada més a prop però sense precisió letal.

Quan el partit entrava en la seva recta final, Julián Álvarez va fregar el llum i va deixar només a Sorloth per a signar l'empat... però la bandera del linier va congelar el crit de gol. El fora de joc era clar. El Barcelona resistia amb feresa, avançant la línia i tendint paranys en cada intent dels locals.

El temps s'extingia i, amb ell, les esperances blanc-i-vermelles. El Barça, sòlid i impenetrable, va acariciar el cop definitiu, però no el va necessitar: el xiulet final va decretar el passi a la gran final.

🏆 Una final de llegenda els espera

El 26 d'abril, en La Cartoixa, s'escriurà una nova pàgina en la història del futbol. Barça i Madrid, eterns rivals, es disputaran el tron de la Copa del Rei. Els blaugrana, amb 31 títols en el seu haver, buscaran engrandir el seu llegat. El Madrid, àvid de venjança, s'interposarà en el seu camí.

S'acosta el Clàssic. La batalla final està servida. ⚔️🔥