El Girona es fica en un embolic i coqueteja amb el descens a Segona

El Girona FC travessa el seu moment més delicat de la temporada i, probablement, dels últims anys. La dura derrota per 1-3 davant el Reial Betis, sumada a una preocupant dinàmica de deu partits sense conèixer la victòria, ha revivat els temors d'un descens que semblava oblidat després de la brillant campanya anterior. El conjunt blanc-i-vermell porta quatre jornades consecutives perdent (Barça, Alabès, Osasuna i Betis) i ha sumat únicament tres punts dels últims 27 possibles, xifres que ho han arrossegat a l'abisme anímic i classificatori.

El més preocupant, així i tot, no són els resultats que acumula l'equip català, sinó les sensacions que traslladen dins i fora del camp. Ahir, el Betis marca 3 gols en 42 minuts, trigant 6' a obrir la llauna i donar el primer cop directe a la mandíbula que va manar als de Míchel a la lona. Una primera part sense ànima i sense futbol que prediu un final de temporada complicat per a un club que venia de fer una temporada històrica accedint per primera vegada en la seva història a la Champions League.

Una caiguda lliure que no troba fre

Des que el passat 3 de febrer el Girona s'imposés per 2-1 al UD Las Palmas, l'equip de Míchel no ha tornat a celebrar una victòria. En aquest temps ha acumulat sis derrotes i tres empats, caient progressivament en la classificació i veient com el seu matalàs respecte al descens es redueix jornada rere jornada.

Aquesta ensulsiada contrasta de manera dramàtica amb l'alt rendiment mostrat la passada campanya, quan els de Montilivi van arribar a fregar llocs europeus. Ara, la realitat és una altra: una lluita per la permanència que s'endureix cada setmana i que ha retornat al club als seus pitjors malsons, com la d'aquell fatídic descens en 2019.

Sense ànima ni reacció en els partits

Un dels aspectes més preocupants del Girona actual és la seva incapacitat per a remuntar. Cada vegada que el rival s'avança en el marcador, l'equip abaixa els braços. Ho reflecteixen els números: 12 derrotes i només 4 empats en els partits on el Girona va començar perdent. No ha aconseguit ni una sola remuntada en tota la temporada, una estadística que evidencia la fragilitat anímica del grup.

El joc de l'equip ha perdut espurna i caràcter. Malgrat tenir trams de possessió o moments d'intensitat, el conjunt català no aconsegueix traduir-los en ocasions clares ni en resultats. La falta de pegada i les desconnexions defensives han estat una constant en aquesta mala ratxa.

Míchel: “Hem tocat fons en l'anímic”

Després de la derrota enfront del Betis, Míchel Sánchez no va esquivar la gravetat de la situació. El tècnic madrileny va ser contundent en les seves declaracions:

“Hem tocat fons en l'anímic. L'equip està molt tocat. Ens costa molt reaccionar i això es nota en cada partit”.

Aquestes paraules reflecteixen un vestuari sumit en la incertesa i la frustració. Míchel, que va arribar a Girona com una de les grans apostes del club pel seu estil de joc ofensiu, comença a veure com el seu crèdit s'esgota si no aconsegueix canviar la dinàmica.

El calendari, una amenaça silenciosa

Amb encara 6 jornades per disputar, el calendari no dona treva. El Girona s'enfrontarà en les pròximes setmanes a rivals directes per la permanència i a rivals que es juguen entrar a competicions europees i per als de Míchel qualsevol ensopegada podria resultar fatal. El marge d'error és mínim i la plantilla necessita retrobar urgentment la seva millor versió.

El pròxim partit serà contra Leganés en Butarque, rival directe per la permanència. Després d'això el calendari es torna més exigent: Mallorca (a casa), Vila-real (a casa), Valladolid (fora), Reial Societat (fora) i Atlètic de Madrid (a casa).

Montilivi, que sempre ha estat un fortí, haurà de tornar a ser el bastió des d'on començar la remuntada. El suport de l'afició serà clau per a revertir un escenari que, ara com ara, té tots els ingredients d'una crisi profunda.

El Girona necessita molt més que un bon resultat. Necessita retrobar amb si mateix, recuperar la confiança, i tornar a creure. La salvació encara és possible, però el temps corre i el descens ja no és una amenaça llunyana: és un risc real.