El Parlament Europeu tira endavant la llei de la restauració de la natura

El ple del Parlament Europeu ha rebutjat el veto proposat pel Partit Popular Europeu a la llei de restauració de la natura aquest dimecres. Aquesta legislació ha rebut el suport dels partits socialistes, liberals, verds, de l'esquerra i d'alguns eurodiputats del mateix Partit Popular que donaven suport a la norma, malgrat l'oposició frontal mostrada pel grup els darrers mesos.

Aquesta Llei té com a objectiu revertir la pèrdua de la biodiversitat a Europa. Va ser proposada per primera vegada fa més d'un any, al juny del 2022, ja que el Consell Europeu va indicar que el 80% dels hàbitats a Europa estan en mal estat i el 70% dels sòls en un estat poc saludable. La proposta té com a objectiu contribuir a la recuperació dels hàbitats europeus, el 80% dels quals es troben en mal estat.

D'aquesta manera, els objectius passen a ser vinculants, per la qual cosa haurien de ser d'obligatori compliment per part dels països europeus. No obstant això, la proposta legislativa no indica com procedir, per la qual cosa cada Estat haurà de desenvolupar un pla nacional en el qual s'incloguen mesures que permeten la restauració de la naturalesa.

Les xifres que sí que apareixen en el text són que s'ha de protegir el 20% de les àrees terrestres dels Estats membres i el 20% de les marines per al 2030, i en el 2050, tots els ecosistemes que estiguen en molt males condicions.

El rebuig a la llei ha fracassat per un estret marge de vots, amb 324 eurodiputats en contra del rebuig , 312 a favor i 12 abstencions. Després d'aquesta votació inicial, que representava el primer obstacle per al text i que va ser rebuda amb una gran ovació per part dels defensors de la legislació, els eurodiputats han votat centenars d'esmenes que han donat forma a un text final aprovat per 336 vots a favor, 300 en contra i 13 abstencions.

Aquesta posició els permetrà ara iniciar negociacions amb els Vint-i-set

L'eurodiputat socialista César Luena, que va ser el ponent de l'expedient, va expressar el seu agraïment a aquells que van donar suport a aquesta llei "que és bona fins i tot per als que hi han votat en contra". Després, va sol·licitar que el text tornés a la comissió de Medi Ambient per iniciar les negociacions a tres bandes (trílegs) amb el Consell, que ja ha adoptat la posició, i la Comissió. Amb visible emoció, Luena va instar: "Amics i amigues, endavant".

El Parlament Europeu, dividit entre partidaris i detractors d'una llei considerada crucial per Brussel·les per abordar els efectes del canvi climàtic , ha aconseguit mantenir el text en vigència. A finals de juny, els eurodiputats de la comissió de Medi Ambient van fer el primer pas cap al seu rebuig, amb una votació de 44 a favor i 44 en contra.

El Partit Popular Europeu (PPE) va votar en contra de la llei juntament amb els grups d'extrema dreta Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i Identitat i Democràcia (ID) , a més d'alguns eurodiputats liberals. Tot i això, el grup Renew, que tenia divisions internes, es congratula del resultat final, considerant-ho com "fruit dels seus incansables esforços i propostes per estendre ponts".

El Parlament Europeu ha aconseguit bloquejar finalment el veto proposat pel Partit Popular Europeu (PPE), liderat pel seu president, Manfred Weber, en relació amb una llei que ha estat destacada repetidament per Brussel·les com un dels fonaments del Pacte Verd impulsat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, amb qui comparteix la mateixa família política.

"L'extrema dreta i l'operació de Manfred Weber han fracassat", va afirmar el president de la comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, el liberal Pascual Canfin, a través del perfil de Twitter, celebrant el resultat de la votació com "un veritable moment d'alegria".
 

En la mateixa línia, l'eurodiputat del grup dels Verds europeus, Ernest Urtasun, ha qualificat l'intent del PPE com un "ridícul" a causa del "negacionisme climàtic" que ha estat "estrepitosament derrotat" en la votació d'aquest dimecres. A més, Urtasun espera que les negociacions a tres bandes es desbloquegin el més aviat possible per poder adoptar un text "ambiciós".

D'altra banda, l'eurodiputat del Partit Popular Europeu (PPE), Peter Liese , ha argumentat que la llei ha sortit "afeblida" després de ser aprovada per una "estreta majoria" al ple. Tot i que es mostra decebut, reconeix que el compromís no va ser en va i afirma que continuarà treballant en benefici dels habitants de les zones rurals.

La proposta té com a objectiu contribuir a la recuperació dels hàbitats europeus, el 80% dels quals es troben en mal estat.

Per aconseguir-ho, estableix objectius i obligacions específics legalment vinculants, amb mesures de recuperació que abastin almenys el 20% de les àrees terrestres i marines de la UE per al 2030, i tots els ecosistemes que necessitin restauració per al 2050.

Les organitzacions ecologistes Amics de la Terra, ClientEarth, Ecologistes en Acció, Greenpeace, Oceana, SEO/BirdLife i WWF també han celebrat que el Parlament hagi recolzat la seva posició a favor de la llei. Consideren que aquest pas és de vital importància per a la supervivència dels ecosistemes de la UE, encara que expressen la seva decepció per la manca d'ambició en alguns aspectes.