Massacre a l'Iran: moren més de cent persones en un doble atemptat mentre homenatjaven el general Qasem Soleimani

Més d'un centenar de persones han mort en un doble atemptat perpetrat aquest dimecres a prop del cementiri a la província de Kermán (sud) on està enterrat Qasem Soleimani , cap de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària mort en un bombardeig executat per Estats Units el gener de 2020 a la capital de l'Iraq, Bagdad.

El Departament d'Emergències de Kermán ha indicat que fins ara s'han confirmat 103 morts i 141 ferits, si bé es tem que la xifra de víctimes pugui augmentar les pròximes hores, segons ha recollit l'agència iraniana de notícies IRNA.

La primera de les explosions ha tingut lloc a uns 700 metres de la tomba de Soleimani, situada al Jardí dels Màrtirs, mentre que la segona ha tingut lloc minuts després en una zona propera durant un acte pel quart aniversari de la mort de Soleimani, mort el 3 de gener de 2020 a causa del citat atac nord-americà.

Fonts citades per l'agència iraniana de notícies Tasnim han apuntat que els explosius havien estat col·locats en diverses bosses deixades a la zona, i després van ser activats per control remot, si bé de moment cap grup s'ha atribuït l'autoria del doble atemptat, que ha portat el Govern a declarar aquest dijous, 4 de febrer, com a dia de dol nacional.

El ministre de l'Interior, Ahmad Vahidi, ha promès que el Govern respondrà de forma contundent i aviat a aquests atacs, en una primera reacció en què no ha assenyalat cap culpable. Sí que ha confirmat que ja s'investiguen les causes de les explosions i ha instat la ciutadania a no difondre rumors.

Les autoritats iranianes han tancat la zona per facilitar les tasques de rescat i la investigació de l?escena del crim. Així, les forces de seguretat iranianes han reforçat la seva presència a la zona de les explosions, on s'han dirigit també nombroses ambulàncies per atendre les víctimes i traslladar els ferits a hospitals de la ciutat.

CONCENTRACIÓ MULTITUDINÀRIA

Milers de persones s'havien concentrat a la ciutat per rendir homenatge a Soleimani, una de les víctimes d'un atac amb drones perpetrat pels Estats Units. Entre els morts també hi va haver Abu Mahdi al-Muhandis, llavors 'número dos' de les Forces de Mobilització Popular (FMP) --una coalició de milícies progovernamentals iraquianes recolzades per l'Iran--.

Un tribunal iranià va condemnar el 6 de desembre el Govern dels Estats Units i altres institucions i individus del país nord-americà a pagar uns 50.000 milions de dòlars (més de 46.000 milions d'euros) per la mort de Soleimani, després d'emetre desenes d'ordres d'arrest contra alts càrrecs nord-americans, inclòs l'expresident Donald Trump.

El succés a Kerman té lloc a més després de la mort el 25 de desembre de Razi Mussavi, un alt càrrec de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, en un bombardeig dut a terme per Israel contra la capital de Síria, Damasc, en ple repunt de les tensions a la regió pel conflicte desfermat després dels atacs executats el 7 d'octubre pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamás).

Mussavi era una figura clau en la coordinació militar entre l'Iran i Síria i, segons Teheran, complia tasques d'assessoria en aquesta matèria a Damasc. La missió va ser llançada el 2014 i va estar encapçalada en el seu moment per Soleimani, i les autoritats iranianes van descriure com una operació per fer front al grup gihadista Estat Islàmic a l'Iraq i Síria.