Caos total a l'Equador per la impunitat i l'auge de grups criminals

La declaració formal que l'Equador viu un "conflicte armat intern", tal com va decretar dimarts 9 passat el president Daniel Noboa , ha evidenciat fins a quin punt els grups criminals han estès el seu poder i la seva presència, palpable tant en el sistema penitenciari com en carrers d'algunes ciutats com Guayaquil, i que s'ha traduït en nivells d'homicidis sense precedents històrics.

La inestabilitat política i econòmica dels últims anys ha acabat de convertir l'Equador, considerat al seu dia com un diamant brut d'Amèrica Llatina, al país més violent de tota la regió. L'any 2023 va tancar amb unes 7.600 morts violentes, cosa que equival a una taxa de més de 40 assassinats per cada 100.000 habitants.

La taxa es dispara a certes províncies i, de fet, països com Espanya recomanen evitar els viatges a les regions de Guayas i Esmeraldas, considerades l'epicentre de la criminalitat. Al barri de Nova Prosperina, a Guayaquil, l'índex d'homicidis puja a 114 morts per cada 100.000 habitants, segons fonts oficials esmentades per El Universo.

Només dimarts 9, 8 persones van morir assassinades a la ciutat de Guayaquil, segons un balanç de les autoritats locals.

L'expresident Guillermo Lasso va decretar més d'una desena d'estats d'excepció durant el seu breu mandat, en què va promoure operacions policials i militars en algunes de les principals presons del país, escenari de massacres i que romanien virtualment al marge del control de l'Estat, a benefici de les bandes.

Equador, no en va, és un país clau en la ruta del narcotràfic als Estats Units i els últims anys els grups locals han estrènyer llaços amb càrtels de països com Mèxic i Colòmbia, sense que les forces de seguretat equatorianes hagin aconseguit trobar la fórmula de contenir la seva constant expansió.

LA FUGA DE 'FITO'

D'altra banda, diumenge 7 les autoritats van confirmar la desaparició de la presó d'un dels grans símbols d'aquesta xarxa delinqüencial. José Adolfo Macías Villamar, àlies 'Fito', líder dels Choneros i assenyalat com a possible autor intel·lectual de l'assassinat a l'agost del candidat presidencial Fernando Villavivencio, va desaparèixer d'una presó de Guayaquil abans de ser traslladat a un altre centre de màxima seguretat.

La fugida de qui estava considerat l'home més perillós del país va tornar a evidenciar les esquerdes del sistema i va portar Noboa a declarar dilluns l'estat d'excepció. "S'ha acabat el temps en què els condemnats per narcotràfic, sicariat i el crim organitzat li dictaven al govern de torn què fer", va proclamar, en un discurs a la nació en què va atribuir una onada de motins a presons precisament a la decisió de les actuals autoritats de fer-los front.

L'estat d'excepció, en vigor durant 60 dies, implica la mobilització de la Policia i les Forces Armades i comporta un límit de certs drets i llibertats, per exemple amb la imposició d'un toc de queda que limita la mobilitat de la ciutadania entre les 23:00 i les 5:00 hores.