La coalició d'esquerra Nou Front Popular (NFP) ha aconseguit el major nombre d'escons a l'Assemblea Nacional després de la segona volta de les eleccions legislatives franceses celebrada avui. Segons les projeccions de TF1 i LCI, el NFP ha aconseguit entre 180 i 215 escons, convertint-se en el partit amb més diputats, seguit de la coalició centrista Junts per la República, aliada del president Emmanuel Macron, que ha obtingut entre 150 i 175 escons.

L'extrema dreta, representada per l'Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen, ha quedat en tercer lloc amb entre 120 i 150 escons. Aquest resultat, encara que significatiu, impedeix que la RN obtingui una majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, establerta en 289 escons.

Els resultats han provocat una onada de celebracions i alleujament a tota Europa. Milers de persones s'han congregat a la Place de la République de París i altres places principals del país per celebrar la victòria del NFP i expressar el seu rebuig a l'extrema dreta. Les concentracions, que s'han replicat en diverses ciutats franceses, han vist corejar consignes antifeixistes.

Aquests resultats reflecteixen un canvi respecte a la primera volta, on la RN va ser la formació més votada amb més del 33% dels suports. La unitat i les crides a formar un front comú contra l'extrema dreta per part de líders com Emmanuel Macron i François Hollande han estat claus per aquest gir en la segona volta. L'estratègia de retirar candidats en tercera posició per afavorir els que poguessin frenar la RN ha demostrat ser efectiva.

L'Assemblea Nacional de França, amb 577 escons, veurà ara una nova configuració. Segons les projeccions de Elabe BFMTV, RMC i 'La Tribune', després de les tres principals formacions, Els Republicans i grups afins de la dreta tradicional obtindran entre 30 i 50 escons, mentre que diversos partits regionalistes i ecologistes sumaran entre 10 i 14 escons.

La jornada electoral també ha estat notable per l'alta participació, cosa que ha permès la classificació de nombrosos candidats en les anomenades "triangulacions", augmentant la complexitat de la segona volta i beneficiant partits amb una base electoral sòlida com la RN.

El nou panorama polític francès presenta tant oportunitats com desafiaments. La possibilitat de formar un "cordó sanitari" entre els partits d'esquerra i centre per evitar que l'extrema dreta influenciï significativament en el govern serà crucial en els propers dies. A més, la fragmentació dins dels partits tradicionals, com Els Republicans, i la necessitat de redefinir estratègies i aliances seran temes prioritaris.

La reacció des d'Espanya

Des d'Espanya, les reaccions no s'han fet esperar. El president Pedro Sánchez ha expressat la seva satisfacció a través de Twitter, afirmant: "Aquesta setmana, dos dels majors països d'Europa han escollit el mateix camí que va escollir Espanya fa un any: rebuig a l'extrema dreta i aposta decidida per una esquerra social que abordi els problemes de la gent amb polítiques serioses i valentes. Regne Unit i França han dit SÍ al progrés i l'avenç social i NO al retrocés en drets i llibertats. Amb l'extrema dreta ni es pacta ni es governa".

Així van ser les anteriors eleccions legislatives franceses

Les eleccions legislatives a França han evolucionat considerablement des dels seus inicis. Les primeres eleccions legislatives sota el sistema de la Cinquena República es van dur a terme el 1958, després de l'adopció de la nova Constitució que va enfortir la presidència i va establir un sistema semi-presidencial. L'objectiu era dotar el país d'una major estabilitat política després de la inestabilitat de la Quarta República. En aquestes primeres eleccions, el partit Unió per la Nova República (UNR) de Charles de Gaulle va obtenir una àmplia victòria.

El President de França nomena el Primer Ministre, però aquest ha de comptar amb el suport de l'Assemblea Nacional, el cos legislatiu inferior. Per això, les eleccions legislatives són crucials, ja que el partit o coalició amb la majoria dels escons té la capacitat d'influir significativament en la designació del Primer Ministre. Al llarg de les dècades, el sistema ha afrontat diversos desafiaments i canvis. Durant els anys 70 i 80, hi va haver alternances en el poder entre partits d'esquerra i dreta, amb figures destacades com François Mitterrand del Partit Socialista, que es va convertir en President el 1981 i després va liderar el govern després de les eleccions legislatives de 1981 i 1988.

França ha experimentat diversos períodes de cohabitació, on el President i el Primer Ministre pertanyen a partits oposats. Exemples notables inclouen la cohabitació entre Mitterrand i el Primer Ministre de dreta Jacques Chirac (1986-1988) i la posterior cohabitació entre Chirac com a President i el socialista Lionel Jospin com a Primer Ministre (1997-2002).

En temps més recents, les eleccions legislatives de 2017 i 2022 han estat particularment notables. El 2017, el moviment La République En Marche! d'Emmanuel Macron va obtenir una majoria substancial, permetent a Macron nomenar Édouard Philippe com a Primer Ministre. No obstant això, el 2022, encara que La République En Marche! va perdre la seva majoria absoluta, va mantenir una posició influent, permetent a Macron continuar amb la seva agenda reformista amb Elisabeth Borne com a Primera Ministra.