Orbán contra Meloni: la lluita pel lideratge de l'extrema dreta al Parlament Europeu

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, es disputaran a la nova legislatura que arrenca al Parlament Europeu el lideratge de l'extrema dreta europea, i ho faran amb els seus respectius partits situats a la tercera i quarta força política a l'Hemicicle, amb posicions convergents des de l'euroescepticisme i el nacionalisme que els uneix però amb una divisió fonamental respecte a les relacions amb el règim de Vladimir Putin.

L'enduriment de la política migratòria i el rebuig a les polítiques d'asil, la retòrica populista i nacionalista i posicions euroescèptiques i antifederalistes han estat tradicionalment punts de trobada entre els partits que teixeixen aquestes dues famílies, cosa que els ha portat en el passat a intentar crear un "supergrup" que visualitzés el seu pes a Europa.

Tot i això, els conflictes pel lideratge i diferències històriques entre formacions d'un mateix país o veïns han frustrat tots els intents fins ara, quan Orbán va tornar a intentar cridar a una gran coalició dels moviments ultres que no va poder tirar endavant per la bretxa oberta entre els que recolzen Ucraïna davant la invasió russa i els que, com el líder hongarès, no tenen objeccions a mostrar la seva entesa amb el Kremlin.

Meloni, que ha buscat pactes amb la dreta tradicional del Partit Popular Europeu (PPE, guanyador de les eleccions amb 188 escons dels 720 en joc) per suavitzar la seva imatge radical a Brussel·les, ha vist en la qüestió russa l'oportunitat per marcar les diferències amb Orbán o Le Pen, que des de PPE, Socialistes i Demòcrates (S&D) i liberals de Renovar Europa (RE) situen a l'altra banda d'un cordó sanitari.

De fet, a la seva campanya per a la reelecció, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que compta amb una fràgil majoria amb els vots de PPE, S&D i RE, s'ha tingut cura de no tancar la porta a Meloni en defensar que col·laborarà en aquesta legislatura amb els que compleixin tres condicions: ser pro Urània i anti Putin, ser pro Estat de dret i ser proeuropeus.

La coalició treballada per Orbán les últimes setmanes, Patriotes per Europa, va aconseguir dilluns consolidar-se com a tercera família europea en sumar 84 escons de dotze nacionalitats diferents, inclosos els sis eurodiputats de Vox que van abandonar sobtadament el grup de Meloni, Conservadors i Reformistes, dies després que es constituís i reservés una vicepresidència per a la formació espanyola.

Aquest moviment va ser clau en la suma de majories i va generar malestar a Roma perquè els sis eurodiputats de Vox marquen també la diferència d'escons que separen Patriotes per Europa dels Conservadors i Reformistes (ECR), que té les arrels a l'euroescepticisme britànic de els tories i que als comandaments de Meloni passa de tercera a quarta força, amb 78 representants.

En tot cas, el primer ministre hongarès va haver de convèncer perquè s'unissin al projecte a dos pesos clau al grup d'ultradreta Identitat i Democràcia (ID) --que amb aquest moviment desapareix--, Agrupació Nacional de Marine Le Pen i la Lliga Nord de Matteo Salvini. Tot i que aquesta aliança no es va fer pública fins que van passar les eleccions a França que el partit de Le Pen aspirava a guanyar.

Així doncs, l'Hemicicle acollirà almenys dos grups de l'extrema dreta, a falta de conèixer si alguns dels eurodiputats que queden com a No Inscrits, inclòs el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya (AfD) que va ser expulsat d'ID abans de les eleccions, aconsegueixen teixir una tercera formació.