En marxa la legislatura del Parlament Europeu amb més presència de la ultradreta i sense Toni Comín

La desena legislatura del Parlament Europeu arrenca aquest dimarts 16 de juliol amb un Ple en què la seva actual presidenta, Roberta Metsola, revalida el càrrec que ocupa des del 2022, mentre que el proper dijous 18 se sotmetrà a votació la reelecció de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui recolza una ajustada majoria d'eurodiputats.

Aquesta sessió es dedica fonamentalment a les decisions institucionals pròpies de la primera sessió constitutiva, encara que també hi haurà temps per a un debat i resolució sobre Ucraïna.

Serà a més una sessió sense l'eurodiputat de Junts, Toni Comín, perquè el seu escó continua vacant després que la Junta Electoral Central (JEC) no l'inclogués a la llista definitiva per no haver complert el tràmit d'acatament de la Constitució. Comín va demanar, dijous passat 11, mesures cautelars davant el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) però aquest dilluns ha dit des d'Estrasburg que torna a Brussel·les perquè encara no hi ha una decisió de la Justícia europea.

Així doncs, es farà l'aprovació de Metsola i dels 14 vicepresidents que, juntament amb la presidència de l'Eurocambra i els cinc qüestors, componen la Mesa del Parlament Europeu.

Les decisions es prendran mitjançant vot secret durant el ple que se celebrarà a Estrasburg (França) entre dimarts i dijous i en què Von der Leyen buscarà repetir la majoria composta per populars, socialistes i liberals que ja va donar suport a la seva candidatura el 2019.

Aquests tres grups sumen un total de 401 escons del total 720 que componen l'hemicicle, més fragmentat i reduït (amb 27 seients menys després de la sortida del Regne Unit de la UE) que fa cinc anys, quan la política alemanya es va convertir a la primera dona a presidir l?Executiu comunitari. Von der Leyen necessita sumar 361 escons per superar la revàlida, cosa que l'obliga a buscar suports fora de la fràgil majoria de la coalició de centre per compensar eventuals canvis d'última hora.

No en va, només la seva pròpia família política, el Partit Popular Europeu (PPE, amb 188 escons), ha garantit a la cap de l'Executiu comunitari un suport sense fissures, ja que socialdemòcrates i liberals condicionen el suport al respecte de les seves pròpies prioritats, alhora que han traçat com a línia vermella qualsevol cooperació amb l'extrema dreta, que en aquesta legislatura ha aconseguit constituir tres grups i sumar de moment 187 escons.

Són dels Conservadors i Reformistes (78) que lideren els Germans d'Itàlia de la primera ministra transalpina, Giorgia Meloni; els Patriotes per Europa (84) impulsats pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i que acull també Vox i els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini; i Europa de les Nacions Sobiranes (25), creat pel partit ultra alemany Alternativa per Alemanya.

Tot i que les famílies socialdemòcrata (136) i liberal (77) han deixat clar a Von der Leyen que no comptarà amb els seus vots si pacta amb els grups d'extrema dreta, la política alemanya ha intentat diferenciar entre els tres grups i ha estès la mà al partit de Meloni, en afirmar que comptarà amb els que es declarin proeuropeus, contraris al règim del rus Vladímir Putin i defensors de l'Estat de dret.

Els Verds, que han assegurat estar "llestos per treballar de manera constructiva", han rebutjat també qualsevol acord amb l'extrema dreta, a la qual exclouen d'una "majoria estable" de la qual volen formar part, alhora que demanen no donar-ne " marxa enrere a la política climàtica". L'Esquerra europea, per la seva banda, ha expressat clarament que no recolzarà la reelecció de Von der Leyen.