La conservadora Roberta Metsola, reelegida com a presidenta de l'Eurocambra

La presidenta del Parlament Europeu, la maltesa del Partit Popular Europeu (PPE) Roberta Metsola , ha aconseguit aquest dimarts el suport del 90,2% dels vots expressats al ple constitutiu celebrat aquest dimarts a Estrasburg (França) per renovar el seu mandat al davant de la institució per a un període de dos anys i mig més, la primera meitat de la desena legislatura que estalvia comença.

Així, amb una majoria de 562 vots dels 623 vàlids expressats a la primera ronda de votació, la conservadora s'ha imposat a la candidata alternativa presentada la vigília per l'Esquerra europea, l'eurodiputada de Podem Irene Montero, que ha obtingut 61 vots, una quinzena més dels que li assegurava el suport del propi grup.

"Aquesta ha de ser una Cambra sense por de liderar i canviar. Necessitem enfortir i racionalitzar les nostres operacions per garantir que aquest Parlament pugui ser el poder legislatiu i polític que volem que sigui", ha assenyalat Metsola. Així, ha defensat que defensarà com a presidenta "un Parlament fort en una Unió forta" i per això, ha avisat, "no es pot acceptar que el nostre paper com a diputats sigui diluït, el parlamentarisme ha de ser reforçat".

"El meu objectiu és construir ponts i crear aliances, no puc saber qui m'han votat perquè és secret, però vull aprofitar l'oportunitat per enviar un missatge clar que represento una majoria proeuropea", ha dit Metsola en una roda de premsa després de la seva elecció. Tot i que la votació és secreta, el resultat apunta que no només ha comptat amb els suports de l'anomenada coalició de centre entre el PPE, els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals (Renovar Europea, RE) per repartir-se els alts càrrecs de la UE, sinó que també ha sumat nombrosos vots entre la ultradreta i part dels Verds.

En aquest context, Metsola ha insistit que representa un "centre ferm" que espera que permeti "construir" aliances que permetin una Europa "que funciona". Abans, en el discurs d'investidura, la maltesa, eurodiputada des del 2013, ha dit que en aquesta nova legislatura l'Eurocambra ha de "construir en lloc de destruir", "no tenir por de prendre el camí difícil" i ser "contrapartida de l'autocràcia" per l'interès comú dels europeus, l'Estat de dret i una veritable igualtat entre europeus.

En roda de premsa prèvia a la sessió, la copresidenta de l'Esquerra europea, la francesa Manon Aubry, ha explicat que la decisió de presentar una candidatura alternativa --malgrat reconèixer la "voluntat inclusiva" de Metsola-- respon a la necessitat de "mostrar que no hi ha unanimitat, que hi ha una oposició d'esquerra que es fa sentir" i fer-ho amb una figura feminista com Montero.

Mentrestant, en una intervenció davant el ple abans de la votació, Irene Montero ha dit que la seva candidatura representa la defensa d'"una Europa de pau, que aposti per la fi del genocidi del poble palestí, feminista, verd, antiracista, antifeixista, de drets per als treballadors i treballadores i de justícia social". Aquestes paraules han rebut algunes esbroncades que han estat apagades per aplaudiments.

Després de la reelecció de Metsola, el ple reunit a Estrasburg (França) continuarà amb l'elecció dels 14 vicepresidents de l'Eurocambra --a què aspiren dos espanyols: el 'popular' Esteban González Pons i el socialista Javi López-- i els quatre qüestors de la institució.

UNA EUROCÀMERA MÉS FRAGMENTADA

La X legislatura arrenca amb un Hemicicle més fragmentat que en el passat i amb un augment de la dreta extrema que s'ha traduït en la constitució de tres grups d'aquest corrent. Un 54% dels eurodiputats ocupen per primera vegada un escó al?Eurocambra i un 39% de l?hemicicle l?ocupen dones.

El PPE va ser el més votat a les eleccions del 9 de juny passat, cosa que li ha permès sumar 188 escons dels 720 en joc. Els segueixen els Socialistes i Demòcrates (S&D), amb 136 eurodiputats, i la nova aliança d'ultradreta promoguda pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, Patriotes per Europa, amb 84 seients, inclosos els 6 de Vox.

En quart lloc se situen els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), segona força de l'extrema dreta a l'Eurocambra, amb 78 seients, i que compten com a delegació principal amb el partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, Germans d'Itàlia.

Així, cauen al cinquè lloc els liberals europeus (Renovar Europa - RE), amb 77 escons; seguits dels Verds, amb 53; l'Esquerra europea, amb 46; i tanca l'Europa de les Nacions Sobiranes que té 25 escons i que està liderada per la ultradreta alemanya d'Alternativa per Alemanya. Queden, a més, 33 eurodiputats que no pertanyen a cap grup i figuren com a no inscrits.