L'oposició veneçolana aspira avui a guanyar les eleccions, amb el risc d'un frau electoral de Maduro

Veneçuela celebra aquest diumenge unes eleccions presidencials en què Nicolás Maduro aspira a consolidar-se en el poder amb un tercer mandat, tot i que gran part de les enquestes atorguen la victòria al principal opositor, que s'ha hagut de conformar amb presentar l'exdiplomàtic Edmundo González com a candidat després de la inhabilitació de María Corina Machado, triomfadora de les primàries.

Aquests comicis —celebrats el dia en què l'expresident Hugo Chávez hauria complert 70 anys— es perfilen, malgrat els sondejos, com un possible cop de timó del 'chavisme', que en la campanya s'ha vantat d'haver facilitat la candidatura de fins a deu alternatives, inclosa la de la Plataforma Unitària, la principal aliança opositora que va haver d'escollir González a última hora a causa de la impossibilitat d'inscriure no només a Machado, sinó també a Corina Yoris, que havia estat designada com la seva successora.

La majoria de les enquestes apunten a una victòria de González amb fins a 26 punts més que Maduro, cosa que obriria les portes del Palau de Miraflores a l'oposició 25 anys després del triomf de la revolució bolivariana de Chávez, que va governar durant 14 anys. Chávez va gaudir d'un ampli suport popular en la majoria de les eleccions, però va haver d'afrontar diversos intents de cop d'estat el 2002, quan fins i tot va passar quatre dies a la presó.

Chávez va ser diagnosticat de càncer i finalment va morir al març del 2013, moment en què Maduro, fins aleshores el seu vicepresident, va assumir el poder de manera interina fins que es van celebrar eleccions a mitjans d'abril. No obstant això, Maduro no és Chávez, i en aquelles eleccions es va imposar per un estret marge de l'1,5% sobre l'opositor Henrique Capriles.

Considerat per experts com un 'perfil gris', Maduro no compta amb el bagatge revolucionari de Chávez, cosa que, sumada a la crisi econòmica i social del país —més de set milions de veneçolans han abandonat el país— ha fomentat l'auge d'una dissidència que des de Caracas s'ha obstinat a reprimir amb penes de presó, com en el cas de Leopoldo López, o inhabilitacions, començant pel mateix Capriles.

De fet, ONG com Amnistia Internacional aprofiten la prèvia dels comicis per alertar sobre les "greus i massives" violacions de Drets Humans a Veneçuela, on, sota la presidència de Maduro, "més del 25% de la població" ha fugit del país; i denunciar les "desenes de detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura" contra dissidents.

La presidència de Maduro, àmpliament qüestionada a nivell internacional, va rebre un dels rebuigs més destacats després de les eleccions de 2018, en què el mandatari es va imposar amb un 67,8% dels vots enfront d'Henri Falcón (20,9%), però diversos països del món i fins i tot la Unió Europea la van considerar il·legítima.

Això fa dubtar de si aquesta nova votació serà considerada a nivell internacional com justa i regular, o tornarà a rebre el descrèdit de part de la comunitat internacional. De fet, la celebració d'aquestes eleccions va estar en dubte fins al final i no va ser fins a l'octubre de 2023 quan, amb l'Acord de Barbados signat amb l'oposició, es van fixar les condicions per als comicis.

Aquest pacte —que va motivar fins i tot que els Estats Units aixequessin algunes de les sancions contra Veneçuela— cobria les garanties per a la participació de l'oposició i el procés d'eleccions primàries, que no obstant això la dissidència considera que Maduro ha eludit en algunes etapes, especialment per la inhabilitació de Machado i la impossibilitat d'inscriure Yoris.

És precisament en aquest punt que sorgeix el nom d'Edmundo González, un antic diplomàtic veneçolà —ambaixador a Algèria (1991-1993) i a l'Argentina (1998-2002)— que ha promès l'alliberament dels presos polítics, la recuperació econòmica, l'estabilització d'un bolívar enormement devaluat i la lluita contra la inflació i la inseguretat.

Considerat com un polític de centre, González ha manifestat el seu suport als serveis públics i sempre s'ha mostrat obert al consens per sobre de la ideologia partidista. Respecte a una possible victòria en les eleccions de diumenge, sempre ha apostat per un procés de "negociació" per a la transferència de poder de mans de Maduro.

Participen als comicis vuit candidats més, a qui les enquestes en cap cas atorguen més d'un dos per cent dels vots, tot i que és cert que al principi es temia que poguessin restar vots a l'oposició. Entre ells destaca el pastor evangèlic Javier Bertucci, l'advocat Antonio Ecarri i el comediant Benjamín Rauseo, que intenten perfilar-se com una tercera via.

Tot i que la campanya electoral s'ha desenvolupat sense grans incidents a nivell social, sí que s'han produït atacs judicials contra la candidatura opositora. Tot i la seva inhabilitació, Machado ha liderat la dissidència, destacant fins i tot per sobre de González, i també ha patit gran part de les conseqüències.

Des de l'inici de la carrera electoral, Machado ha denunciat la detenció de diversos dels seus col·laboradors més propers, i a escassos deu dies de la celebració dels comicis fins i tot el seu cap de seguretat, Milcíades Ávila, va ser detingut per la força a casa seva. Ávila va ser alliberat poc després, però en el transcurs Machado va patir sabotatges als vehicles utilitzats per desplaçar-se durant la campanya.

Un altre dels episodis més destacats també es va produir a la darrera etapa de la campanya, quan el president Maduro va agreujar la situació advertint d'un possible "bany de sang" si l'oficialisme no aconseguia la victòria, que garantiria l'estabilitat del país per evitar una hipotètica guerra civil.

Aquestes declaracions no van ser ben rebudes ni tan sols per aquells líders sud-americans que, si no donen suport a Maduro, almenys es mostren oberts a establir relacions amb Caracas. És el cas del president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, que es va escandalitzar per aquestes paraules i va recomanar al seu homòleg veneçolà aprendre a perdre.

Un dels punts que recollia l'Acord de Barbados era el de l'elaboració d'un registre electoral a càrrec del Consell Nacional Electoral (CNE), l'òrgan rector dels comicis i considerat com un poder de l'Estat segons la Constitució veneçolana. El CNE va fixar en 21,6 els veneçolans residents al país amb dret a vot i només 228.000 a l'estranger, tot i que fora de les fronteres de Veneçuela habiten uns set milions de nacionals.

Això es deu al fet que les normes per votar des de l'estranger són estrictes i exigeixen que els votants estiguin registrats en una adreça durant almenys tres anys i resideixin en aquell lloc de manera legal, restringint així el dret a vot als refugiats o asilats.

A més, per participar en l'elecció han d'acudir a un consolat, una tasca impossible en alguns països com els Estats Units, on les seus de la diplomàcia veneçolana estan tancades.

El CNE també s'encarrega de facilitar la participació d'observadors internacionals, a qui, segons l'Acord de Barbados, Maduro havia de permetre l'ingrés al país. El mandatari va prometre missions de la Unió Europea, la Unió Africana i el Centre Carter, entre altres; tanmateix, el règim va revocar la invitació a la UE i la resta d'organismes ha vist reduïdes les seves missions.