El 55% dels joves marroquins es plantegen emigrar per la situació econòmica i la corrupció

El 23 de juliol de 1999, Mohamed VI succeïa al seu pare, Hassán II, com a rei del Marroc. En els 25 anys transcorreguts des de llavors, el regne alauita ha experimentat molts canvis, però els seus ciutadans encara pateixen els estralls de la pobresa, la mala situació econòmica i la persistent corrupció, fins al punt que més de la meitat dels joves s'han plantejat abandonar el país en busca d'un futur millor.

La radiografia que ofereix del regne alauita l'últim Afrobaròmetre publicat el passat mes de juny és la d'un país que veu amb preocupació com la seva economia no acaba de recuperar-se de les envestides de la COVID-19, la guerra d'Ucraïna i el terratrèmol de setembre de 2023 a la regió de Marràqueix, com té problemes per arribar a final de mes i comprar aliments i com la corrupció no remet.

En aquest context, el 35% dels marroquins reconeixen que s'han plantejat abandonar el país, una dada que s'eleva fins al 55% entre els joves de 18 a 29 anys i que cau al 24% per sobre d'aquesta edat. Per sexes, el 45% dels homes han pensat en emigrar, enfront del 25% de dones.

Quatre de cada deu d'aquells que tenen problemes per cobrir les seves despeses han sospesat l'opció, davant del 29% dels que tenen una situació més acomodada, mentre que els que tenen més formació són més propensos a pensar a marxar que aquells menys instruïts.

A més, el 53% dels que s'han plantejat emigrar asseguren que ho farien fins i tot si no tinguessin els documents necessaris per fer-ho, de manera que optarien per vies il·legals. En aquest cas, aquesta opció predomina entre els que tenen menys recursos (64%), enfront del 34%, i entre els homes, 62% enfront del 36%.

Quant als motius que els portarien a emigrar, el 45% dels enquestats assenyalen factors econòmics com la principal raó, mentre que el 18% al·leguen oportunitats educatives, el 15% citen la corrupció i el 13% per raons polítiques. A més, l'11% asseguren voler-ho fer per reunir-se amb familiars que ja estan fora del país. Els motius econòmics pesen més entre aquells amb menys recursos (56% enfront del 28%).

Pel que fa a la destinació, en cas d'abandonar el Marroc, els marroquins ho tenen clar, prefereixen Occident a cap país veí o africà. Així, el 26% citen Estats Units com a destinació preferida, seguit per França i Canadà (23%), Itàlia i Espanya (22%) i Alemanya (19%), segons l'Afrobaròmetre.

El sondeig, realitzat sobre una mostra de 2.411 persones de totes les regions entre l'11 de desembre de 2023 i el 30 de gener de 2024 i amb una mostra d'error del 2%, posa de manifest que només un terç dels marroquins creuen que l'economia del seu país va bé, una dada que contrasta amb el 66% que opinaven el mateix el 2016.

En la seva última avaluació el novembre passat, el Banc Mundial va destacar que el PIB va créixer un 3% en el primer semestre de 2023, després de fer-ho només un 1,3% el 2022 però davant el 8% de 2021. Segons la previsió del Banc Africà de Desenvolupament, el creixement econòmic arribarà al 3,5% el 2024 i al 3,8% el 2025, mentre que la inflació seguirà baixant (4,1% i 3,8% respectivament).

En aquest context, el 22% dels marroquins citen l'economia com el principal desafiament que afronta el país, si bé la dada és onze punts inferior que el 2022. Amb tot, els enquestats es mostren més optimistes que l'any anterior respecte al futur de l'economia, amb el 14% que creuen que serà molt i el 35% alguna cosa millor en els propers anys.

L'opinió positiva i l'optimisme davant del futur econòmic del regne és superior, com era d'esperar, entre els que no tenen problemes per arribar a final de mes. A més, el 39% creuen que la bretxa de riquesa s'ha ampliat en l'últim any, si bé la dada cau respecte al 44% de 2022. Entre aquells que tenen problemes econòmics, la dada puja fins al 49%.

En aquesta qüestió, s'observa una diferència clara a nivell territorial. Així, al nord, només el 26% percep que ha augmentat la bretxa entre rics i pobres, davant dels habitants d'altres regions tradicionalment més desfavorides del país a l'est (41%), centre (44%) i sud (44%).

Un dels principals símptomes de desigualtat econòmica que identifiquen els marroquins és el de la inseguretat alimentària. Preguntats sobre si s'havien quedat sense menjar i no tenien diners per aconseguir-ne més en l'últim mes, el 63% van dir que era una cosa que els havia passat sovint o en ocasions. El 2022 van ser un 36% els que van donar aquesta resposta.

A més, el 57% dels marroquins creuen que hi ha un problema de disponibilitat d'aliments en certa mesura i el 59% opinen que hi ha problemes d'assolibilitat dels mateixos. Entre els factors que influeixen en aquesta situació citen la gestió del Govern (28%), la inflació (17%) i la desigualtat de la riquesa (8%), a més del canvi climàtic (16%) i la guerra a Ucraïna (12%).

D'altra banda, la corrupció és una altra de les grans preocupacions dels marroquins. El 74% consideren que segueix prevalen en gran o bona mesura a les institucions de l'Estat, en línia amb les dades de 2016, si bé la dada s'eleva fins al 86% entre els que no poden arribar a final de mes i entre els que una educació inferior arriba al 77%.

Quant a la confiança en el Govern marroquí, en un país en el qual Mohamed VI té l'última paraula en moltes qüestions, sobretot en política exterior, aquesta se situa en el 33%, deu punts per sota de 2016, quan va arribar al seu nivell més alt. La dada és similar en el cas del primer ministre, Aziz Ajanuch: el 10% confien molt en ell i el 21% força.

El Parlament marroquí, elegit el 2021, gaudeix d'una millor imatge entre els marroquins, amb una confiança del 38%, cinc punts més que l'any anterior i 17 més que el 2018, el nivell més alt constatat fins a la data per un Afrobaròmetre.

Així les coses, només un de cada tres marroquins creu que el seu govern respon en tot o en part al que volen, una dada que és major entre els més rics (47%), i, mentre que el 55% vol reformes immediates, el 37% s'inclinen per introduir-les de forma incremental i el 6% prefereixen que no hi hagi canvis.