Aquestes són les claus dels 10 mesos de guerra a Gaza

Deu mesos després de l'atemptat del 7 d'octubre de Hamàs i la invasió sobre Gaza d' Israel, la guerra s'ha ampliat i Israel llança atacs i repel·leix drones i míssils. Líban , Iran , Síria i Iemen són alguns dels països que també s'han vist embolicats en aquesta contesa que sembla no tenir un alt a prop.

Per això cal fer un repàs de tot el que ha passat en tots aquests mesos ininterromputs de guerra oberta i que té en suspens tot el planeta.

LA SITUACIÓ A GAZA

Des de l'inici del pla militar d'Israel que dividia l'operació antiterrorista a Gaza en una fase inicial d'atacs aeris i incursions de tropes terrestres per destruir la infraestructura de Hamàs segons xifres ofertes per l'Exèrcit d'Israel, han mort 10.000 combatents de Hamàs , entre ells alguns líders destacats de l'organització. Però segons dades de la BBC és difícil distingir entre civils i membres de Hamàs, per la qual cosa les xifres israelianes són una estimació. Tampoc sembla quedar gaire clar en quina fase del pla original hi ha la guerra perquè segons les dades d'ACLED, Israel ha llançat sobre la Franja 10.389 atacs.

EL LÍBAN EL PRIMER PAÍS PERJUDICAT PER LA GUERRA

Tot i que no es pot arribar a parlar d'una guerra oberta amb el Líban , l'actual intercanvi de foc entre Israel i la milícia xiïta Hezbol·là , assentada al sud del país, és la més greu des de la guerra del 2006. L'Exèrcit israelià ha portat a terme 6.544 atacs en territori libanès a la frontera, desplaçant 200.000 libanesos i cobrant-se la vida de gairebé 600 persones, dels quals 400 eren membres de Hezbollah. Mentre a l'altra banda de la frontera, Israel comptabilitza uns 60.000 els desplaçats al nord del país pel foc des del Líban.

A més, Israel va realitzar un bombardeig "preventiu en defensa pròpia" contra milers de llançacoets de Hezbollah, en el que ha estat considerat el major atac contra aquest grup en els últims 17 anys.

IRAN EL GRAN ENEMIC D'ISRAEL

Entre Iran i Israel abans d'aquesta guerra en gaza ja eren habituals els sabotatges o assassinats a Iran i contra interessos del règim dels aiatol·là. L'1 d'abril, Israel va atacar el consolat iranià a Damasc, capital de Síria, i va matar diversos alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària i Teheran va perpetrar la seva ofensiva més gran contra Israel en dècades llançant 185 drones, 36 míssils creuer i 120 balístics contra objectius israelians.

Aquest 31 de juliol, Israel va matar el líder de la branca política Hamàs, Ismail Haniye , en un atemptat a Teheran, quan es trobava de visita oficial al país per assistir a la presa de possessió del nou president electe, Masoud Pezeshkian. Després de l'atac, l'Iran va anunciar que prendria represàlies contra Israel que encara no s'han produït. Però les milícies proiranianes han perpetrat almenys 189 atacs a bases militars nord-americanes a l'Iraq, Síria i Jordània.

Des de la involucració de l'Iran en el conflicte, els Estats Units han atacat més de 150 vegades Iraq i Síria, emprant atacs aeris amb drones i coets.

A CISJORNADIA S'HAN MULTIPLICAT LES REDADADES ISRAELIES

Les IDF israelianes han multiplicat les seves operacions a Cisjordània , amb batudes i atacs aeris. A més l'administració de Benjamí Netanyahu ha aprovat la construcció de nous assentaments, expropiació de terres i atiant els colons contra la població palestina local . La construcció de nous assentaments segons la Cort Internacional de Justícia es considera "contrària al dret internacional". Tot i això, fa tot just un mes les autoritats israelianes van anunciar un pla en què es preveu la construcció 5.300 assentaments nous a tota la Cisjordània ocupada.

A més, 618 palestins han mort a Cisjordània víctimes dels soldats o de colons i milers han resultat ferits, segons les autoritats palestines. D'aquestes 618 víctimes, 146 són nens.

SÍRIA OBJECTE DE L'OFENSIVA ISRAELÍ
 

Síria ha patit 144 atacs per part de l'exèrcit d'Israel, d'acord amb les xifres ofertes per l'ACLED, en què han mort almenys 260 persones. Els atacs s'han fet contra bases militars ubicades nord del país i on també ha mort membres de Hezbol·là . Però fa un mes, als Alts del Golan, territori sirià ocupat per Israel, un coet llançat des del Líban va acabar amb la vida de 12 nens que es trobaven en un camp de futbol.

Israel ha atacat el territori sirià, principalment contra dipòsits d'armes, casernes generals i vehicles. Entre les víctimes hi ha 129 soldats sirians, iranians o milicians de diversos grups armats, encara que també han mort una dotzena de civils.
 

EL MAR VERMELL I IEMEN S'HA CONVERTIT EN UN ALTRE FRONT DE BATALLA

El mar Roig ha esdevingut un altre front de batalla. Els hutíes , el grup rebel iemenita recolzat per l'Iran, ha dut a terme diferents atacs contra vaixells vaixells de càrrega occidentals. Aquestes ofensives, que s'han dut a terme amb míssils, van dirigides contra vaixells que tenen connexions amb Israel com a venjança. En resposta, els Estats Units juntament amb el Regne Unit han protagonitzat diversos atacs aeris contra objectius hutís al Iemen.

ESPANYA COMPRA TECNOLOGIA MILITAR ISRAELÍ

Les matances a la Franja de Gaza no han fet malbé els acords entre el Ministeri de Defensa espanyol i diverses contractistes de l'Exèrcit israelià. Així s'ha tornat a constatar fa pocs dies, en ple recés estiuenc, amb l'adjudicació de dos contractes nous a empreses armamentístiques d'aquest país.

Segons dades oficials, el ministeri que dirigeix Margarita Robles va adjudicar el dia 16 passat a l'empresa israeliana Netline Communications Technologies (NCT) el contracte per a l'adquisició d'equips de sincronització d'inhibidors de freqüència. L'import de l'adjudicació va assolir els 471.900 euros .

Aquesta empresa, amb seu al pis 13 de l'Azrieli Circular Tower de Tel Aviv, ja havia obtingut un altre contracte el 2019 per un valor de 65.470.725 euros dirigit a la implementació d'inhibidors de freqüència en vehicles de l'exèrcit.

L'Exèrcit d'aquest país compta amb equipament subministrat per Netline per "neutralitzar" explosius. Segons consta en un catàleg del Ministeri de Defensa israelià publicat el juny passat, aquesta empresa "desenvolupa i fabrica tecnologies d'interferència de comunicacions i sistemes provats en combat contra artefactes explosius improvisats i drones".

A ple agost també hi ha hagut un altre contracte amb una empresa armamentística israeliana. El dia 12 passat, el Ministeri de Defensa va formalitzar l'adjudicació a la companyia Elbit Systems del servei de manteniment del morter Cardom, un armament que va ser comprat per Espanya a aquesta mateixa empresa el 2012.

Elbit Systems és, en efecte, una de les firmes israelianes que ha aconseguit diferents contractes al Ministeri de Defensa espanyol. El maig passat, coincidint amb els atacs a Gaza, se'n va concretar un altre per un valor de 897.304 euros. En aquest cas, l'adjudicació corresponia al servei de manteniment i adquisició de recanvis per a radioenllaços.

IMI Systems, una ex companyia estatal que va ser comprada per Elbit Systems el 2018 , també figura entre les empreses armamentístiques israelianes que recentment han obtingut adjudicacions a Espanya.

El 14 de març passat, el ministeri dirigit per Robles li va atorgar un contracte de 10.000 euros per a l'adquisició dels anomenats programadors M339 Setter, unes eines que busquen "millorar" els trets des dels carros de combat Leopard 2E que utilitza l'Exèrcit espanyol.

Per la seva banda, la companyia armamentística Rafael Advanced Defense Systems , amb seu a la localitat de Haifa, va obtenir el març passat un contracte del Ministeri de Defensa espanyol per a la provisió de guies làser per a avions de combat. L'adjudicació, realitzada mitjançant un procediment sense publicitat, va assolir els 207 milions d'euros.