La ultradreta s'imposa a Alemanya: i ara, què?

Alternativa per Alemanya (AfD), liderada per Björn Höcke, va obtenir el 32,9% dels vots a Turingia

|
6910424
La ultradreta s'imposa a Alemanya: i ara, què? | Europa Press

 

La regió de Turingia, a l'est d'Alemanya, ha viscut un fet sense precedents en la política moderna del país: la victòria d'un partit d'extrema dreta en unes eleccions regionals. Alternativa per Alemanya (AfD), liderada per Björn Höcke, va obtenir el 32,9% dels vots, el que els atorga 32 dels 88 escons al Parlament de Turingia. Aquest resultat marca un moment històric, sent la primera vegada que un partit d'extrema dreta guanya unes eleccions en un Land de la República Federal d'Alemanya.

Aquesta victòria és especialment significativa tenint en compte la història política d'Alemanya. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del nazisme, el país ha mantingut un rebuig ferm envers els moviments d'extrema dreta. No obstant això, els resultats a Turingia recorden esdeveniments del passat, com el 1930, quan el Partit Nacional Socialista (NSDAP) va obtenir representació en un govern regional en aquesta mateixa regió.

El malestar amb els governs actuals a Erfurt, on Die Linke governa en minoria, i a Berlín, liderat per una coalició de socialdemòcrates, liberals i verds, ha estat un factor clau en l'ascens d'AfD. Al llarg dels anys, AfD ha passat d'un discurs principalment antieuropeu i antieuro a una retòrica centrada en posicions antiimmigració i antiislàmiques, aconseguint captar el suport de sectors de la població preocupats per aquests temes.

AfD ha sabut capitalitzar esdeveniments com l'atemptat de Solingen, en què un refugiat sirià va causar la mort de tres persones, per promoure la seva agenda. Durant la seva campanya, han utilitzat lemes provocatius com "Höcke o Solingen" per consolidar la seva base de suport i generar un clima de por i rebuig cap a la immigració. Aquest enfocament ha demostrat ser efectiu, mobilitzant votants preocupats per qüestions de seguretat i canvi cultural.

En contrast amb l'èxit d'AfD, els partits de la coalició de govern a nivell federal només van obtenir el 10,5% dels vots a Turingia. Encara que el SPD va aconseguir assegurar la seva presència al Parlament regional amb 6 escons, segueix sent un actor menor en la política de la regió. A l'estat veí de Saxònia, els resultats mostren una lluita ajustada entre la CDU i AfD, amb 41 i 40 escons respectivament, mentre que els socialdemòcrates i els verds només sumen 17 dels 120 escons disponibles. Això reflecteix un panorama polític en què les forces tradicionals perden terreny davant opcions més radicals.

Malgrat la seva victòria, AfD no governarà a Turingia a causa del "cordó sanitari" aplicat per altres partits, que es neguen a col·laborar amb ells. La CDU, amb 23 escons (23,75% dels vots), busca formar aliances amb el SPD i la BSW (Aliança Sahra Wagenknecht), que compta amb 15 diputats. Aquesta possible coalició sumaria 44 escons, un menys dels necessaris per aconseguir una majoria estable.

Björn Höcke ha insistit que AfD té el dret a governar com a força més votada, però tant la CDU com la BSW rebutgen qualsevol cooperació amb ells. Fins i tot Sahra Wagenknecht, líder de BSW, ha deixat clar que no donarà suport a AfD, malgrat les similituds ideològiques en alguns punts de les seves plataformes polítiques.

L'ascens d'AfD ha transformat la dinàmica política a Alemanya, dificultant la formació de majories clares i estables. Franco delle Donne, expert en comunicació política, ha assenyalat que, encara que no es preveuen governs liderats per AfD a curt termini, no es pot descartar aquesta possibilitat a llarg termini. La presència d'AfD i BSW, amb discursos populistes i postures crítiques envers la immigració, compliquen la creació d'aliances tradicionals i reflecteixen un canvi en el panorama polític alemany.

A l'horitzó, les properes eleccions a Brandenburg seran un nou indicador de la força d'AfD, mentre que les eleccions federals previstes per al 28 de setembre de 2025 podrien marcar un punt d'inflexió en la política nacional. Segons les enquestes, la CDU lidera actualment la intenció de vot, amb AfD consolidant-se com la segona força política més forta. Si AfD continua guanyant suport, existeix el risc d'un canvi significatiu en el panorama polític d'Alemanya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA