Drama al Japó: moren a l'any més de 40.000 avis en solitud

El Japó enfronta una creixent crisi de solitud entre la seva població anciana, un fenomen conegut com a "Kodokushi", que significa "mort solitària". Segons dades recents, més de 40.000 ancians moren sols cada any al país, reflectint un greu problema social que s'ha intensificat les últimes dècades a causa de l'envelliment de la població i dels canvis en les estructures familiars.

El Kodokushi és un fenomen que es dóna principalment entre persones majors de 65 anys que, a causa de diversos factors, acaben vivint en completa solitud. En molts casos, aquestes persones no tenen familiars propers o hi han perdut el contacte. A més, l'estil de vida modern al Japó, caracteritzat per llargues jornades laborals i un enfocament a l'autosuficiència, ha fet que els vincles familiars i comunitaris es debilitin.

El problema de la soledat entre els ancians al Japó no és només una qüestió demogràfica, sinó també un reflex de la manca de suport social i comunitari . Molts avis no tenen xarxes de suport sòlides i d'accés a serveis socials que els puguin ajudar a mantenir-se connectats amb altres. Això, alhora, contribueix a problemes de salut mental, com ara la depressió i l'ansietat, que poden portar al deteriorament físic i, en última instància, a la mort prematura.

La societat japonesa ha intentat abordar aquest problema de maneres diferents. Algunes empreses han desenvolupat serveis especialitzats per a persones grans que viuen soles, com ara visites regulars de treballadors socials i voluntaris per verificar el seu benestar. A més, hi ha iniciatives comunitàries que busquen fomentar la interacció social entre la gent gran, com ara cafès comunitaris, centres de reunió i programes de voluntariat que connecten persones grans amb joves.

Tot i això, aquestes iniciatives encara no són suficients per abordar la magnitud del problema . Les autoritats japoneses han reconegut la necessitat urgent de crear polítiques més efectives per combatre la solitud i l'aïllament social entre la gent gran. Entre les propostes més recents s'inclouen la promoció d'habitatges comunitaris per a gent gran i el desenvolupament de programes d'atenció integral que no només tractin les necessitats físiques dels ancians, sinó també les necessitats emocionals i socials.

LA SOLEDAT, UN GREU PROBLEMA

La solitud és un problema creixent que afecta tant la salut mental com la física de les persones. No és només la sensació d'estar sol, sinó una manca profunda de connexió social i emocional que pot tenir conseqüències serioses. A nivell mental, la soledat s'associa amb depressió, ansietat, i un risc més gran de desenvolupar malalties com la demència. Les persones solitàries poden sentir-se incompreses, rebutjades o poc valorades, cosa que agreuja el seu aïllament i reforça els sentiments negatius.

Físicament, la soledat perllongada pot provocar problemes com hipertensió, trastorns del son, i debilitament del sistema immunològic , fent les persones més vulnerables a malalties. A més, s'ha comprovat que la solitud crònica augmenta el risc de mortalitat primerenca, comparable a l'impacte negatiu del tabaquisme o l'obesitat.

La solitud també té efectes socials i econòmics. Les persones que se senten soles tendeixen a participar menys a la comunitat i en activitats que promouen el benestar col·lectiu, cosa que pot portar a una disminució en la cohesió social. En general, la solitud no és només un problema individual, sinó un desafiament per a la salut pública i el benestar social que requereix atenció urgent i solucions integrals.