Mor Alberto Fujimori, expresident del govern del Perú

Alberto Fujimori qui va ser president del Perú entre 1990 i 2000, ha mort aquest dimecres 11 de setembre als 86 anys com a conseqüència del càncer que patia i tan sols unes hores després que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, informés que estava "lluitant per la seva vida".

"Després d'una llarga batalla contra el càncer, el nostre pare, Alberto Fujimori acaba de partir a la trobada del Senyor. Demanem als qui el van apreciar ens acompanyin amb una pregària per l'etern descans de la seva ànima. Gràcies per tant pare! Keiko, Hiro , Sachie i Kenji Fujimori", ha publicat la seva filla Keiko Fujimori al seu compte de la xarxa social X.

Després de l'anunci, el primer ministre del país, Gustavo Adrianzén, ha indicat que es coordinarà amb la família per conèixer la seva voluntat sobre l'enterrament de Fujimori, i ha transmès els condols, segons ha emissora RPP.

De manera semblant ha reaccionat l'exprimer ministre Alberto Orátola qui, tot i considerar-se com a opositor Fujimori, ha donat el condol als familiars en entendre "el patiment de la tancada, la tortura de portar un càncer a la presó i la necessitat de la reconciliació nacional" en un missatge publicat a X.

La Presidència, el Poder Judicial i el Congrés també s'han sumat als missatges de condol transmesos per nombrosos polítics del país.

Mandats marcats per les matances

Fujimori es va imposar a les eleccions presidencials peruanes de 1989 i tot just 3 anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va donar un cop d'estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia.

Els seus 10 anys de mandat van estar esquitxats per diverses matances, incloses les de Barrios Altos i La Cantuta --que li van servir una condemna de presó--, així com per les esterilitzacions forçades a milers de dones i homes, la majoria indígenes.

Fujimori va ser condemnat a 25 anys de presó precisament per les matances de Barrios Altos i La Cantuta, però el desembre de 2023 va rebre un indult concedit per raons humanitàries malgrat les objeccions de la justícia interamericana.

A mitjans del passat mes de juliol va ser designat candidat presidencial per a les eleccions del 2026 pel partit Força Popular, fundat per la seva filla Keiko, que en diverses ocasions s'ha presentat sense èxit a les eleccions peruanes.