La crisi de Veneçuela arriba al Parlament Europeu: reconeixerà la victòria d’Edmundo González proposada pel PP?

Aquest dimarts, el Parlament Europeu, a la seva seu d’Estrasburg, serà l'escenari d'un debat molt important sobre la crisi política a Veneçuela. Aquest debat, sol·licitat pel Partit Popular Europeu (PPE), a proposta dels populars espanyols, els Socialistes i Demòcrates (S&D), i el grup Patriotes i Renovar Europa, abordarà la qüestió del reconeixement del lideratge a Veneçuela després de les controvertides eleccions presidencials de juliol de 2024.

La crisi a Veneçuela ha arribat a un punt crític amb les recents eleccions presidencials del 28 de juliol de 2024. La Unió Europea (UE) no ha reconegut els resultats d’aquests comicis a causa de la manca de proves suficients que avalin la legitimitat de la victòria de Nicolás Maduro. Per la seva banda, l'oposició veneçolana, liderada per Edmundo González Urrutia, afirma que el seu candidat va guanyar les eleccions i actualment es troba a l'exili a Espanya.

El PPE ha pres una postura ferma a favor del reconeixement d'Edmundo González com a president legítim de Veneçuela. Entre les seves propostes, s'inclou el reconeixement formal de González com a "president legítim i democràticament escollit de Veneçuela", així com la sol·licitud de prendre totes les mesures necessàries perquè González assumeixi el càrrec el 10 de gener de 2025. A més, exigeixen l'emissió d'una ordre d'arrest internacional contra Nicolás Maduro per crims contra la humanitat, així com l'aplicació de sancions específiques a ell i a altres responsables de violacions de drets humans.

El grup S&D adopta una postura més cautelosa però igualment crítica respecte al règim de Maduro. Els S&D no reconeixen els resultats de les eleccions fins que Maduro pugui presentar proves que validin la seva elecció. Proposen intensificar les sancions contra el règim de Maduro i afegir noves mesures en resposta a les violacions dels drets humans.

Renovar Europa dona suport al reconeixement de González com a "guanyador" de les eleccions i denuncia la situació a Veneçuela sota el règim de Maduro. Subratllen la gravetat de la repressió a Veneçuela, citant més de dues mil detencions arbitràries després de les eleccions.

Josep Borrell, alt representant de la UE per a Afers Exteriors, ha assenyalat que la UE no reconeix la "legitimitat democràtica" del govern de Maduro. Borrell ha subratllat que els reconeixements formals poden tenir un valor simbòlic, però no modifiquen la realitat sobre el terreny.

El debat i la votació que es duran a terme reflectiran les diferents perspectives dels grups parlamentaris europeus i posaran a prova la cohesió interna de la UE respecte a la crisi veneçolana. El termini per presentar propostes de resolució venç aquest dilluns 16 de setembre de 2024, a les 19:00 hores locals.

El govern espanyol, sota el lideratge de Pedro Sánchez, ha mostrat suport a l'asil d'Edmundo González a Espanya, però ha mantingut una postura cautelosa respecte al reconeixement oficial del nou lideratge veneçolà. El Congrés espanyol ha donat suport a la victòria de González amb el suport del PP, Vox i Coalició Canària, tot i que el PSOE no ha participat en aquesta votació.

Sánchez ha rebut González a la Moncloa i ha reafirmat el compromís d'Espanya amb la democràcia, el diàleg i els drets fonamentals a Veneçuela. No obstant això, el govern espanyol ha demanat que la decisió sobre el reconeixement es prengui a nivell de la UE, evitant actuacions unilaterals que podrien complicar la situació internacional.

La UE manté la seva postura de suport a una solució electoral i democràtica per a la crisi veneçolana. La manca d'una Missió d'Observació Electoral en les últimes eleccions, a causa de la retirada de la invitació per part de les autoritats veneçolanes, ha complicat l'avaluació independent dels resultats.

La portaveu del PP al Parlament Europeu i vicepresidenta del PPE, Dolors Montserrat, creu que l'Eurocambra ha de seguir "l'exemple" del Congrés dels Diputats i està segura que el Parlament Europeu tirarà endavant la proposta. És una batalla més contra Pedro Sánchez.

L'oposició veneçolana ha realitzat esforços significatius en termes de transparència electoral, registrant i digitalitzant més del 80% de les actes electorals certificades. Tot i això, la UE ha exigit la presentació completa de totes les actes per prendre una decisió definitiva sobre el reconeixement del nou govern.