Almenys 8 morts i 59 ferits pel bombardeig israelià sobre Beirut
"Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van dur a terme un atac selectiu a Beirut"
Almenys tres persones han mort al sud de Beirut en allò que l'Exèrcit israelià ha descrit com un "bombardeig selectiu", segons un balanç preliminar de víctimes confirmat pel Ministeri de Sanitat libanès, enmig del repunt dels enfrontaments amb el partit -milícia xiïta Hezbol·là i davant el temor d'expansió del conflicte al Pròxim Orient.
"Les Forces de Defensa d'Israel han portat a terme un atac selectiu a Beirut", ha dit l'Exèrcit en un breu missatge al seu compte a la xarxa social X, en què ha afegit que "ara com ara no hi ha canvis a les instruccions al front intern".
Segons les informacions recollides per l'agència estatal libanesa de notícies, NNA, el bombardeig ha aconseguit un edifici d'apartaments a l'àrea de Dahieh --situada al sud de Beirut i de majoria xiïta, amb gran influència de Hezbol·là--. El Ministeri ha divulgat un primer balanç de vuit morts i 59 ferits, mentre que l'agència NNA ha inclòs entre les víctimes diversos nens.
Israel no s'ha pronunciat de moment sobre qui seria l'objectiu de l'atac, si bé fonts esmentades per la cadena de televisió libanesa LBCI apunten que es tractaria d'Ibrahim Akil, sobre el qual pesa una recompensa de set milions de dòlars (prop de 6,3 milions d'euros) per part dels Estats Units.
Akil, àlies 'Tahsin', és un membre del Consell de la Gihad de Hezbol·là, el principal organisme militar del grup. L'home va ser part de l'Organització de la Jihad Islàmica, que va reivindicar els atemptats contra l'Ambaixada dels Estats Units a Beirut el 1983 i una presa d'ostatges en aquesta mateixa dècada.
L'atac és el primer que executa Israel contra Beirut des del 30 de juliol, quan va matar un destacat comandant d'Hezbollah identificat com a Fuad Sukur --esdeveniment que també es va saldar amb la mort d'un assessor iranià i cinc civils, inclosos dos nens-- -, un dia abans de l'assassinat a la capital de l'Iran, Teheran, del líder del braç polític del Moviment de Resistència Islàmica (Hamás), Ismail Haniye, succés atribuït a les autoritats israelianes.
El bombardeig arriba a més al mig del dràstic repunt de les tensions després de dos dies d'explosions coordinades de dispositius de comunicacions del grup --el 17 i el 18 de setembre--, atacs
atribuïts a Israel i que han deixat prop de 40 morts i uns 3.000 ferits, segons el darrer balanç facilitat per les autoritats libaneses.
Està previst que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides celebri una reunió aquest mateix divendres per abordar els esmentats atacs contra dispositius portàtils, el caràcter indiscriminat dels quals, que va quedar palpable amb explosions en llocs aliens a l'àmbit militar o amb gran afluència de gent, ha estat criticat per l'ONU, el secretari general del qual, António Guterres, ha instat a no utilitzar com a armes objectes civils.
De fet, el primer ministre interí del Líban, Nayib Mikati, va fer dijous una crida al Consell de Seguretat de les Nacions Unides perquè adopti una "posició ferma" en contra de l'"agressió israeliana" i la seva "guerra tecnològica", mentre que el secretari general d'Hezbollah, Hassan Nasral·là, ha acusat Israel de provocar una "massacre sense precedents" i "superar totes les 'línies vermelles'".
El repunt dels enfrontaments entre Israel i Hezbollah --un grup recolzat per l'Iran que compta amb un important pes militar i polític al Líban-- han fet témer amb la possibilitat d'una expansió del conflicte al Pròxim Orient. En aquest context, l'Exèrcit d'Israel va presentar la setmana passada als Estats Units els seus "plans operatius" respecte al Líban.
A les xarxes socials comencen a circular les primeres imatges del bombardeig sobre Beirut, on es pot veure la dimensió del desastre:
Escriu el teu comentari