L'última polèmica a la Comissió Europea, en matèria de feminisme

La recent decisió d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, d'eliminar el càrrec independent de comissària d'igualtat ha generat una onada de crítiques arreu d'Europa. En el seu lloc, Hadja Lahbib, actual ministra d'Afers Exteriors de Bèlgica, ha estat designada per a una cartera que combinarà la gestió de crisis amb la igualtat, una mesura que ha estat mal rebuda per més de 50 organitzacions de drets humans.

El Lobby Europeu de Dones va qualificar aquesta fusió del càrrec com "inacceptable", argumentant que dilueix la importància de la igualtat en un moment en què els drets de les dones i les minories necessiten una atenció prioritària. Aquesta preocupació ha estat compartida pel Fòrum Europeu de la Discapacitat, que va alertar sobre un "precedent perillós", assenyalant que la decisió podria significar un retrocés en les polítiques d'inclusió que la UE ha promogut durant anys.

El 2019, la creació d'una comissió enfocada en la igualtat havia estat considerada una prioritat per von der Leyen, fet que converteix aquesta recent decisió en un gir inesperat. La reestructuració del seu equip ha estat vista com un reflex del viratge cap a la dreta que està experimentant Europa, influenciada en gran mesura per l'auge dels partits d'extrema dreta. Això ha generat inquietud entre els defensors dels drets humans, que temen que qüestions clau sobre igualtat quedin relegades a un segon pla.

Katrin Langensiepen, una eurodiputada amb discapacitat, va criticar obertament la decisió, subratllant que en temps de retrocés dels drets civils, la igualtat no hauria de ser desestimada. Langensiepen no va ser l'única en alçar la veu; 57 organitzacions de la societat civil van enviar una carta oberta expressant les seves preocupacions. En la missiva, advertien que la fusió de la gestió de crisis amb la igualtat podria fer que els temes relacionats amb la igualtat quedin eclipsats per les demandes més urgents de les crisis actuals.

A més, la carta va criticar el que van denominar un enfocament "performatiu" per part de von der Leyen en formar un equip de comissaris amb un 40% de dones, suggerint que aquest gest podria no anar acompanyat d'un compromís real amb la igualtat de gènere. Els grups de defensa dels drets dels romanís i els drets infantils també van expressar la seva preocupació, igual que Age Platform Europe, que va destacar l'omissió de la lluita contra la discriminació per edat a la carta de mandat de la nova cartera.

Qui és Hadja Lahbib?

Hadja Lahbib és una periodista i política belga que actualment exerceix com a ministra d'Afers Exteriors de Bèlgica des del juliol de 2022. Va néixer a Boussu, una petita localitat de Valònia, el 1970. Abans de la seva carrera política, Lahbib va ser una reconeguda periodista, presentadora de televisió i documentalista. Durant la seva trajectòria com a periodista, va treballar a RTBF (Radio Télévision Belge Francophone), un dels principals mitjans de comunicació públics a Bèlgica, cobrint notícies internacionals i temes relacionats amb la cultura i els drets humans.

Lahbib té una llarga trajectòria en la cobertura de conflictes internacionals i qüestions humanitàries, havent informat des de l'Afganistan, Síria i Palestina, entre altres llocs. A través del seu treball com a documentalista, s'ha centrat en temes com la identitat, els drets de les dones i els migrants, fet que reflecteix el seu compromís amb els drets humans i la justícia social.

El juliol de 2022, el primer ministre belga Alexander De Croo la va nomenar ministra d'Afers Exteriors, Comerç Exterior i Afers Europeus, reemplaçant Sophie Wilmès. La seva designació va sorprendre alguns per la seva transició des del periodisme cap a la política, però la seva experiència en assumptes internacionals i la seva àmplia xarxa de contactes globals li han permès adaptar-se ràpidament a aquest nou rol.

Ara, ha estat seleccionada per a la cartera a la Comissió Europea que combina la gestió de crisis i la igualtat, fet que ha generat polèmica per la fusió de funcions i l'eliminació del càrrec independent de comissària d'igualtat.