Deu anys sense respostes: el silenci de les 43 ànimes perdudes d'Ayotzinapa

Aquest setembre del 2024 fa deu anys d'un dels casos més dolorosos i enigmàtics de la història recent de Mèxic: la desaparició forçada de 43 estudiants de l'Escola Normal Rural d'Ayotzinapa. Una dècada després, les famílies continuen buscant la veritat enmig d´un mar de promeses incomplertes, negligència governamental i ocultament militar.

L'inici de la tragèdia

La nit del 26 de setembre del 2014, un grup d'estudiants de la Normal Rural d'Ayotzinapa es dirigia a Iguala, Guerrero, quan va ser interceptat per la Policia. Sis persones van morir a l'enfrontament, i 43 joves van ser segrestats per les autoritats locals, presumptament en col·laboració amb un càrtel del narcotràfic. Des de llavors, el seu parador és desconegut.

Les primeres investigacions van assenyalar que els estudiants havien estat lliurats a un grup criminal, i els seus cossos, suposadament, incinerats en un escombriaire proper. Aquesta versió, coneguda com la "veritat històrica", va ser presentada pel govern d'Enrique Peña Nieto, però va resultar estar plena d'inconsistències i basada en testimonis obtinguts sota tortura.

Deu anys de lluita incansable

Durant una dècada les famílies dels desapareguts no han deixat d'exigir justícia. Les marxes i les protestes s'han convertit en una constant, però malgrat els esforços, només s'han identificat les restes de tres dels 43 joves.

El president Andrés Manuel López Obrador va assumir el càrrec el 2018 amb la promesa d'esclarir el cas. Tot i això, les reunions amb els familiars han resultat en decepcions, i les esperances de resoldre el misteri s'han esvaït amb el temps. El president ha assenyalat l'existència de "mà negra" a les investigacions i ha culpat opositors polítics de provocar tensions en el procés, cosa que ha fracturat la relació entre les famílies i el govern.

El paper de l'Exèrcit: un misteri sense resoldre

Un dels aspectes més controvertits del cas és el rol de l'Exèrcit mexicà, que estava aquarterat a prop del lloc dels fets. Les investigacions independents han assenyalat que els militars podrien estar implicats en la desaparició, però López Obrador ha evitat responsabilitzar els alts comandaments de l'Exèrcit, cosa que ha generat crítiques per part dels familiars i comissions internacionals.

Tot i que s'ha reconegut el cas com un "crim d'Estat", l'accés a documents clau que podrien donar llum sobre el parador dels estudiants ha estat bloquejat per les autoritats militars. Aquesta manca de transparència continua sent un dels principals obstacles per conèixer la veritat.

L?assassinat d?un altre normalista agreuja la ferida

El 8 de març del 2024, Yanqui Rothan Gómez Peralta, estudiant de la mateixa escola que els 43 desapareguts, va ser assassinat en un enfrontament amb la Policia estatal de Guerrero. La mort de Gómez Peralta ha reobert les ferides i ha intensificat les tensions entre les autoritats i les famílies d'Ayotzinapa.

El govern mexicà ha promès investigar l'assassinat, però les declaracions de les autoritats i els familiars del jove reflecteixen una profunda desconfiança al sistema judicial. El president López Obrador va demanar que s?investigui a fons el cas, reconeixent la connexió emocional i simbòlica amb la tragèdia d?Ayotzinapa.

Un sexenni de promeses incomplertes

Tot i les esperances inicials, el govern de López Obrador no ha aconseguit avenços significatius en la resolució del cas. La "veritat històrica" va ser desmantellada, però no s'ha presentat una nova versió oficial que expliqui el que realment va passar aquella nit. Les famílies continuen esperant respostes mentre l'ombra de l'Exèrcit i la inacció governamental continuen enfosquint el cas.

Les eleccions presidencials del 2024 han tornat a posar el tema d'Ayotzinapa a l'agenda política. Claudia Sheinbaum, candidata oficialista, s'ha compromès a continuar amb les investigacions,

A deu anys, la veritat continua oculta

La desaparició dels 43 estudiants d'Ayotzinapa és una ferida oberta a la societat mexicana. El cas ha passat de ser una bandera de justícia i de veritat per al govern actual a convertir-se en un tema incòmode que segueix sense resoldre's. L'ombra del crim d'Estat i la manca de respostes han alimentat la desesperació de les famílies, que a una dècada del succés, segueixen cridant: "Vius se'ls van emportar, vius els volem".