Àustria celebra avui unes eleccions molt rellevants per Europa
L'extrema dreta amenaça amb guanyar i seguir expandint-se pel continent
Avui, diumenge 29 de setembre de 2024, Àustria celebra unes eleccions que tenen un impacte significatiu tant a nivell nacional com per a la Unió Europea. La possibilitat que el Partit de la Llibertat (FPÖ), una formació d'extrema dreta, guanyi aquests comicis genera preocupació a Brussel·les, especialment en un context on la UE encara es recupera de l'ascens de l'ultradreta en les recents eleccions regionals a Alemanya.
El FPÖ, liderat per Herbert Kickl, encapçala les enquestes amb un 27 % d'intenció de vot, seguit pel Partit Popular (ÖVP) amb un 25 % i el Partit Socialdemòcrata (SPÖ) amb un 21 %. L'ascens del FPÖ s'ha cimentat en el seu discurs contra la immigració i l'augment de preus, capitalitzant a més el descontentament popular per la gestió de la pandèmia, particularment la vacunació obligatòria. L'economia és un altre factor determinant: Àustria ha travessat cinc trimestres consecutius de contracció econòmica, amb una caiguda del PIB del 0,8 % el 2023 i una previsió d'un nou descens del 0,7 % el 2024.
Un dels factors que ha erosionat el suport al FPÖ és la borrasca 'Boris', les inundacions de la qual van colpejar durament el país. El discurs negacionista del canvi climàtic per part del FPÖ li va costar entre un i dos punts en les enquestes. En contrast, la ràpida resposta del canceller Karl Nehammer, del ÖVP, qui va liderar la mobilització de 70.000 efectius i la implementació d'ajudes econòmiques, va beneficiar el seu partit, que ha guanyat dos punts en els sondeigs.
El FPÖ presenta un programa amb propostes radicals, com la creació d'una oficina per denunciar professors per manca de neutralitat política a les aules, la suspensió del dret d'asil mitjançant una "llei d'emergència", l'eliminació de subvencions a la comunitat LGTBIQ+ i la reducció de penes per discursos d'odi, exceptuant la incitació a la violència.
Malgrat la seva popularitat, el FPÖ necessitarà aliances per governar. L'opció més probable seria una coalició amb l'ÖVP, tot i que Nehammer ha descartat públicament aquesta possibilitat, qualificant Kickl com un "risc per la seguretat". Una altra opció seria una coalició tripartita entre l'ÖVP, el SPÖ i els NEOS, tot i que els analistes consideren que aquesta seria inestable degut a les diferències ideològiques entre els tres partits.
L'entrada del FPÖ al govern podria tenir serioses repercussions per la UE. En matèria de política migratòria, Àustria podria adoptar una postura més rígida, dificultant els esforços de cohesió dins del bloc. A més, el FPÖ ha mostrat simpatia cap a Rússia, signant un acord el 2016 amb el partit Rússia Unida. Durant una coalició anterior del FPÖ amb l'ÖVP, Herbert Kickl va intentar controlar els serveis d'intel·ligència, cosa que va suscitar preocupacions sobre possibles filtracions a Moscou. La figura de Karin Kneissl, exministra d'Exteriors propera a Vladimir Putin, actualment resident a Rússia i col·laboradora de RT, afegeix més controvèrsia a les relacions del FPÖ amb el Kremlin.
Àustria, governada fins ara per una coalició entre l'ÖVP i els Verds, ha vist com el FPÖ s'enforteix després de diversos fracassos econòmics i una gestió de la pandèmia que ha deixat insatisfets a molts ciutadans. Les possibles coalicions després de les eleccions, si bé incertes, marquen el començament d'un període de tensió política que podria tenir repercussions més enllà de les fronteres austriaca.
La comparació amb la situació política a Alemanya és inevitable. Els analistes temen que si no es forma una coalició amb el FPÖ, aquest partit podria augmentar encara més la seva popularitat des de l'oposició, preparant el terreny per a futurs comicis on la seva influència sigui fins i tot més gran.
El futur polític d'Àustria i, en cert sentit, d'Europa Central, està en joc. Un govern liderat pel FPÖ podria canviar el rumb del país cap a polítiques més conservadores i prorrusses, mentre que les coalicions alternatives, tot i que possibles, s'enfronten a desafiaments considerables per garantir estabilitat a llarg termini.
Escriu el teu comentari