L'extrema dreta torna a Àustria i segueix guanyant terreny a Europa: així està el panorama

Aquest diumenge, les eleccions d'Àustria han donat com a guanyador al FPÖ, en una votació que marca un nou avanç de l'extrema dreta a Europa. El partit, liderat per Herbert Kickl, ha aconseguit un 29% dels vots, convertint-se així en la força política més votada del país. Aquest resultat ha estat impulsat per un profund descontentament social a causa de la recessió econòmica i l'augment de l'atur, factors que el FPÖ ha sabut capitalitzar amb un discurs radical i antiimmigració. La victòria del FPÖ a Àustria suposa, a més, el retorn de l'extrema dreta al poder al país per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial.

El FPÖ, que ha crescut 12 punts respecte a les eleccions anteriors, ha situat Herbert Kickl en una posició que podria convertir-lo en el pròxim canceller federal. No obstant això, aquest escenari és motiu de preocupació, ja que el partit promou polítiques d'expulsió de migrants sota el nom de "Remigration", una postura que alguns crítics vinculen amb el neonazisme. Tot i que el FPÖ ha format part de governs en el passat, mai no n'ha liderat cap, i els principals partits, com els conservadors de l'ÖVP i els socialdemòcrates de l'SPÖ, han deixat clar el seu rebuig a pactar amb ells.

El panorama polític a Àustria és incert, amb els conservadors de l'ÖVP obtenint un 26% dels vots i els verds un 8%, xifres que no els permeten mantenir la majoria parlamentària. L'SPÖ, amb un 21%, ha registrat el seu pitjor resultat històric, mentre que els liberals de NEOS han arribat al 9%. Davant la falta d'opcions clares per formar un govern estable, es considera la possibilitat d'una Gran Coalició entre conservadors i socialdemòcrates o un tripartit amb NEOS. El president d'Àustria, Alexander Van der Bellen, ha manifestat la seva oposició a que Kickl assumeixi la cancelleria, fet que afegeix més tensió a la ja complicada situació. De cara al futur, el rendiment econòmic d'Àustria serà clau per determinar si el FPÖ aconsegueix consolidar la seva base electoral entorn del 30% o si es veu sotmès a un desgast polític.

A Hongria, el Fidesz, liderat per Viktor Orbán, ha establert un govern amb un clar enfocament nacionalista i autoritari. Orbán ha estat un ferm opositor a les polítiques migratòries de la Unió Europea i ha promogut reformes que han debilitat les institucions democràtiques del país. Amb un discurs que barreja la defensa de la sobirania nacional i el rebuig a la immigració, Hongria s'ha convertit en un referent per a altres moviments d'extrema dreta a Europa.

A Polònia, el partit Llei i Justícia (PiS) ha consolidat el seu poder al llarg dels últims anys. Amb una agenda conservadora i fortament nacionalista, el PiS ha implementat mesures que han generat tensions amb la Unió Europea, en particular sobre temes relacionats amb la independència del poder judicial i la llibertat de premsa. La retòrica antiimmigració i contrària als drets LGTBI també és un dels pilars de la seva plataforma.

Itàlia, sota el lideratge de Giorgia Meloni, ha seguit una trajectòria similar amb Germans d'Itàlia, un partit de bases postfeixistes. Meloni es va convertir en primera ministra el 2022, i des de llavors ha adoptat un enfocament dur en qüestions d'immigració, endurint les polítiques frontereres del país. El seu govern ha promogut un discurs de defensa dels valors tradicionals italians i d'euroscepticisme moderat, tot i que ha suavitzat alguns dels aspectes més extrems de la seva retòrica per atraure un electorat més ampli.

A França, Marine Le Pen no ha aconseguit governar, però el seu partit, el Rassemblement National, ha obtingut importants avenços electorals, sobretot a les eleccions presidencials del 2022. El seu discurs se centra en la sobirania nacional i la limitació de la immigració, i ha aconseguit captar una base significativa de votants descontents amb l’establishment polític francès. Tot i que no ha arribat a la presidència, la seva influència en el debat públic és innegable.

A Suècia, els Demòcrates Suecs han guanyat terreny en els darrers anys, fins a convertir-se en una de les forces polítiques més influents del país. Encara que no lideren el govern, han aconseguit acords polítics que els han donat un poder considerable. L’avenç d’aquest partit reflecteix el creixement de l’extrema dreta fins i tot en països nòrdics, tradicionalment associats amb polítiques progressistes i de benestar social.

A altres països europeus, l'extrema dreta segueix en ascens. A Alemanya, el partit Alternativa per Alemanya (AfD) ha augmentat la seva popularitat, especialment als estats de l'est, i tot i que encara no ha aconseguit accedir al govern federal, la seva retòrica antiimmigració i euroescèptica ha calat en sectors importants de la societat. A Espanya, VOX ha incrementat la seva presència parlamentària i ha format part de governs regionals, consolidant-se com una força política rellevant amb un discurs patriòtic i en contra de la immigració que ressona entre una part considerable de l'electorat. A Finlàndia, el Partit dels Finlandesos també ha guanyat terreny en la política nacional i ha format part de coalicions de govern en el passat, consolidant la seva influència en la presa de decisions del país.

L'ascens de l'extrema dreta a Europa planteja importants desafiaments per a l'estabilitat política i social del continent, ja que aquests moviments no només promouen polítiques migratòries restrictives, sinó que també qüestionen els principis democràtics i el marc institucional de la Unió Europea.