Israel demana als residents d'unes 30 localitats al Líban que abandonin casa seva en plena invasió

L'Exèrcit d'Israel ha reclamat aquest dimarts als residents d'unes 30 localitats del Líban que abandonin "immediatament" casa seva, hores després d'iniciar una invasió terrestre després de més d'onze mesos d'enfrontaments a la frontera amb el partit-milícia xiïta Hezbol·là.

"Les activitats de Hezbol·là obliguen les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a actuar contra ells", ha dit el portaveu en àrab de l'Exèrcit israelià, Avichai Adrai, que ha assegurat a través del seu compte a la xarxa
social X que els militars "no volen fer mal" als civils".

"Per la seva seguretat, han d'evacuar immediatament casa seva. Qualsevol que estigui a prop de membres, instal·lacions i mitjans de combat d'Hesbol·là posa la seva vida en perill", ha manifestat, abans de reiterar que "qualsevol casa utilitzada per Hezbollah per a les seves necessitats militars és un objectiu".

Així, Adrai ha reclamat als civils que "es traslladen immediatament al nord del riu Auali", situat al nord de la ciutat de Sidón. "Tenen prohibit anar cap al sud. Qualsevol trasllat cap al sud pot posar a
perill les seves vides", ha manifestat, abans de ressenyar que l'Exèrcit notificarà posteriorment quan és "segur" que tornin a casa seva.

El riu Auali es troba situat a uns 60 quilòmetres de la frontera entre el Líban i Israel i al voltant de 30 quilòmetres del riu Litani, que marca el límit nord de la zona declarada per Nacions Unides com a 'tap' entre Israel i Hezbol·là després de la guerra de 2006, al fil de la resolució 1701 del Consell de Seguretat de l'ONU.

Prèviament, el mateix Adrai havia confirmat l'existència d'"intensos combats" amb el partit-milícia xiïta al sud del Líban i va reclamar a la població civil que no es mogui en vehicle cap a la zona situada al sud del riu Litani a causa de les hostilitats . Per això, el nou comunicat, publicat dues hores després del primer, expandeix àmpliament la zona d'evacuacions sol·licitades per Israel.

Nacions Unides i nombroses organitzacions no governamentals han criticat en el passat les autoritats israelianes per l'ús d'aquestes ordres d'evacuació en el marc de l'ofensiva desfermada contra la
Franja de Gaza després dels atacs perpetrats el 7 d'octubre pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) i altres faccions palestines argumentant que suposaven un desplaçament forçós.

Així, han afirmat que aquestes ordres d'evacuació no es van veure seguides de la creació dels necessaris corredors humanitaris per garantir la seguretat dels civils, provocant un desplaçament forçós de població, situació empitjorada de vegades pels atacs perpetrats per les tropes israelianes contra aquestes mateixes zones i fins i tot les "àrees humanitàries" designades per Israel.

Les autoritats libaneses han xifrat en més d'un milió el nombre de desplaçats al país a causa dels atacs d'Israel, cosa que ha portat l'ONU a llançar aquest mateix dimarts una crida humanitària per valor de prop de 426 milions de dòlars ( al voltant de 383 milions d'euros) per lliurar ajut a aquestes persones.

La invasió és part a l'operació 'Fletxes del Nord', la campanya militar iniciada fa poc més d'una setmana contra objectius d'Hesbol·là. Els atacs israelians s'han incrementat des de mitjans de setembre i han acabat amb la vida de gran part de la cúpula de Hezbol·là, inclòs el seu secretari general, Hassan Nasral·là, mort divendres passat en un bombardeig a Beirut.

El repunt de les hostilitats s'emmarca en els enfrontaments des de fa prop d'un any, després que Hezbol·là ataqués territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d'octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) i altres faccions palestines , que van portar a Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.