Iran podria llançar un "atac imminent" contra Israel, segons els EUA

L' Administració dels Estats Units ha assenyalat que compta amb indicis que el règim de l'Iran podria estar preparant un "atac imminent" amb míssils balístics contra Israel, tot això després del repunt dels atacs aeris israelians contra objectius del partit-milícia xiïta Hezbol·là a Líban i després de la incursió terrestre d'aquesta matinada.

Un alt funcionari de la Casa Blanca ha asseverat que els Estats Units recolzen "activament els preparatius" per garantir la defensa d'Israel contra aquest possible atac, el qual ha destacat que comportaria "greus conseqüències per a l'Iran", segons es desprèn d'un comunicat recollit per CNN.

Més tard, el portaveu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI), Daniel Hagari, ha confirmat que els Estats Units els han alertat d'un possible atac iranià, tot i que ha destacat que "de moment" no s'ha identificat cap amenaça i ha asseverat que el país està preparat per fer front a aquest tipus d'incidents.

"Hem bregat amb aquest tipus d'amenaça en el passat i bregarem amb ella ara també", ha manifestat Hagari durant una declaració publicada en vídeo per les FDI, en què a més fa una crida a la ciutadania a fer cas a les instruccions dictades per les autoritats pertinents “com ha fet durant tota la guerra”.

Així doncs, Hagari ha insistit que l'Exèrcit d'Israel està sempre "preparat per defensar i atacar", i ha destacat que tenen "plans i capacitat" per respondre a l'Iran davant una possible ofensiva. Així mateix, ha assenyalat que els Estats Units i la resta de socis estan preparats per recolzar la defensa israeliana, com ja va passar amb l'ofensiva llançada per Teheran a l'abril.

Per part seva, el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, ja s'ha reunit amb el cap de l'Estat Major de les FDI, Herzi Halevi, per avaluar la situació. Mentrestant, l'Ambaixada dels Estats Units a Israel ha instat el personal diplomàtic i les seves famílies que "es resguardin a casa fins a nou avís".

L'Iran ja va llançar una andanada de míssils contra Israel a mitjans d'abril com a resposta al bombardeig perpetrat per l'Exèrcit israelià contra el consolat iranià a la capital de Síria, Damasc, on van morir 16 persones, inclosos diversos militars iranians d'alt rang. Aquell atac massiu de l'Iran va ser repel·lit per Israel i els seus socis, inclosos els Estats Units.

El règim iranià, que recolza no només el Moviment de Resistència Islàmica (Hamas) i Hezbol·là, sinó també altres grups islamistes de la regió, com els hutíes del Iemen o les milícies a l'Iraq, ha promès en reiterades ocasions que respondrà a Israel per la mort del líder polític de Hamàs, Ismail Haniye, en un atac contra Teheran a finals de juliol.

Aquests últims esdeveniments es produeixen en un context marcat per la recent incursió terrestre llançada per Israel contra el Líban aquesta mateixa matinada en el marc de la campanya militar iniciada a mitjans de setembre contra objectius de Hezbol·là. Els atacs israelians han acabat amb la vida de gran part de la cúpula del grup islamista, inclòs el seu secretari general, Hassan Nasral·là, mort divendres passat en un bombardeig a Beirut.

El repunt de les hostilitats s'emmarca en els enfrontaments des de fa prop d'un any, després que Hezbol·là ataqués territori israelià un dia després dels atacs perpetrats el 7 d'octubre del 2023 pel Moviment de Resistència Islàmica (Hamás) i altres faccions palestines , que van portar Israel a deslligar una cruenta ofensiva contra la Franja de Gaza.