Controvèrsies a l'elecció del nou col·legi de comissaris de la Comissió d'Afers Jurídics de la UE

Entre els candidats més qüestionats hi ha Wopke Hoekstra, exdirectiu de la petroliera Shell, que ha estat objecte de crítiques per part de L'Esquerra

|
EuropaPress 5948301 foto rey felipe vi junto representacion servicio juridico comision europea
Foto del Rei Felip VI (c), juntament amb una representació del Servei Jurídic de la Comissió Europea, al Palau de la Zarzuela, a 9 de maig de 2024, a Madrid | Europa Press

 

La Comissió d'Afers Jurídics de la Unió Europea es troba actualment avaluant els candidats per al nou col·legi de comissaris. Tot i això, el procés s'ha vist marcat per diverses controvèrsies, tant pels antecedents dels aspirants com per les limitacions en els mecanismes de control.

Entre els candidats més qüestionats hi ha Wopke Hoekstra, exdirectiu de la petroliera Shell, que ha estat objecte de crítiques per part de L'Esquerra. El principal motiu de preocupació rau en el seu pas per una empresa vinculada a l'explotació de combustibles fòssils i la designació actual per supervisar àrees relacionades amb el clima i els impostos. Un altre candidat polèmic és Raffaelle Fitto, que ha enfrontat acusacions de corrupció i ha estat criticat per comentaris homòfobs en el passat. Alhora, María Luis Albuquerque, exministra de Finances de Portugal i membre del consell assessor de Morgan Stanley, també ha suscitat inquietuds a causa de la seva vinculació amb una gran entitat financera.

Tot i aquestes controvèrsies, la Comissió d'Afers Jurídics té un poder limitat per investigar possibles conflictes d'interès. No se li permet utilitzar informació de premsa ni aprofundir més enllà del que els mateixos candidats declaren. Aquest buit al sistema de supervisió resulta particularment preocupant després de l'escàndol del Qatargate, que va evidenciar la manca de transparència al si de les institucions europees. Tot i aquest precedent, no s'han implementat noves mesures per garantir una obertura més gran en els processos d'avaluació.

Un dels aspectes més controvertits és que les declaracions patrimonials dels candidats no es fan públiques, cosa que dificulta el control ciutadà. Només els membres de la Comissió d'Afers Jurídics tenen accés a aquestes informacions i en limiten la transparència. Entre les dades revelades fins ara, destaquen les grans fortunes d'alguns candidats. Apostolos Tzitzikostas, nominat per a la cartera de Transports, és propietari de 16 apartaments, més de 655.000 m² de terreny i diversos locals comercials a Grècia. Ekaterina Zaharieva té diverses propietats immobiliàries i extensos terrenys, mentre que Raffaelle Fitto té set apartaments, segons informació de Politico. D'altra banda, Marta Kos, candidata eslovena, ha declarat posseir un milió d'euros en comptes, i Valdis Dombrovskis, vicepresident de la Comissió Europea, amb prou feines ha completat la declaració després d'una dècada al càrrec.

El procés d'avaluació continuarà amb les audiències dels comissaris a les comissions corresponents, que tindran lloc entre el 4 i el 12 de novembre de 2024. Cada candidat haurà d'obtenir el suport d'almenys dos terços dels vots, o bé una majoria simple en una tercera votació, per ser confirmat. Si algun candidat no és aprovat, l'estat membre corresponent haurà de proposar-ne un altre al seu lloc.

S'espera que la votació final del Parlament Europeu sobre la composició del col·legi de comissaris tingui lloc durant la darrera setmana de novembre a Estrasburg. Si el procés avança sense contratemps, la nova Comissió Europea, sota el lideratge d'Ursula Von der Leyen, podria començar a operar a partir de l'1 de desembre del 2024.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA