L'Eurocambra avaluarà l'impacte d'oficialitzar l'ús de català, èuscar i gallec als seus plens

El Parlament Europeu avaluarà l'impacte que tindria reconèixer el català, l'euskera i el gallec com a llengües d'ús a les sessions plenàries, un pas decidit per la presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, per comptar amb dades suficients abans de decidir sobre la reiterada petició del Govern d'oficialitzar aquestes llengües a la Unió Europea.

Així ho ha plantejat la mateixa Metsola a la resta de la Mesa del Parlament aquest dilluns en una reunió a Estrasburg (França) en què la presidenta ha informat també de l'última carta enviada pel Govern espanyol defensant aquesta mesura, segons han indicat a Europa Press fonts parlamentàries.

En concret, el treball d'anàlisi correspondrà al Grup de Treball de la Taula sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que integren cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre ells dos espanyols: Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC).

El grup de treball, que va ser creat el mes de setembre passat abans de l'última carta d'Albares, té com a president un eurodiputat liberal eslovac, Martin Hojsík, i també compta amb un representant de l'Esquerra europea, el francès Younous Omarjee, i un altre dels ultraconservadors d'ECR, la italiana Antonella Sberna.

Metsola no ha posat data per concloure l'avaluació d'impacte, però les fonts consultades per Europa Press parlen de "mesos més que setmanes", alhora que descarten que la feina es pugui dilatar més enllà a la legislatura. L'objectiu és tenir dades clares del cost que suposaria la traducció a les sessions plenàries quant a personal i infraestructures, però també valorar altres elements associats com si hi hauria personal qualificat suficient per assegurar les interpretacions de les tres llengües, per exemple.

"Es tracta de trobar una solució" i poder "prendre decisions" en funció de les conclusions i propostes que arribin del grup de treball, apunten les fonts, que recorden que, encara que l'assumpte és prioritari a l'agenda de l'actual Govern espanyol, la situació de les llengües minoritàries no és una preocupació exclusiva dEspanya.

No en va, encara que el Govern defensa que l'especificitat del cas espanyol i les llengües cooficials no és extrapolable a un altre Estat membre, des de Brussel·les sí que veuen aquest debat com una qüestió d'interès per al conjunt dels 27 pel precedent que pugui crear amb respecte a altres llengües minoritàries que es parlen a altres països de la UE.

Fins a tres cartes d'Albares

Tot i que és la tercera vegada que l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec arriba a la Mesa, és la primera en què el punt té un seguiment, ja que en el passat no hi va haver "gana" per abordar el debat de fons. També passa després del canvi de legislatura en què l'equilibri de representants dels diversos partits al 'Bureau' de l'Eurocambra ha variat.

Des del setembre del 2022, Metsola ha rebut tres cartes formals del ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, reivindicant l'ús de les tres llengües cooficials a l'Eurocambra, seguint el camí dels "arranjaments administratius" que ja existeixen al si del Consell i de la Comissió Europea.

En paral·lel a aquest procés, el Govern ha intentat també tirar endavant una proposta per modificar el reglament de les llengües de la UE perquè aquests tres idiomes siguin reconeguts com a oficials a nivell comunitari, que és una de les reivindicacions incloses a l'acord del PSOE amb Junts per assegurar la investidura de Pedro Sánchez.

Tot i això, les reticències de diversos països han fet que aquesta negociació segueixi estancada al Consell pels dubtes legals, pràctics i financers que tenen diverses capitals respecte al reconeixement de les tres llengües. Per superar els dubtes, el Govern ha proposat que sigui Espanya qui assumeixi el cost de traducció que suposaria la inclusió d'aquestes tres noves llengües com a oficials a la UE.

Segons unes estimacions preliminars de la Comissió Europea la factura pujaria als 132 milions d'euros anuals, però això basant-se en l'experiència amb el gaèlic i el seu ús a totes les institucions de la UE, per la qual cosa no és extrapolable a l'ús de català, gallec i èuscar a les sessions plenàries.