La CIA no contempla la possibilitat que Israel i l'Iran vulguin "una guerra oberta"

El director de la CIA, William Burns, ha afirmat que no considera que Israel i l'Iran vulguin "una guerra oberta", si bé ha advertit que hi podria haver "errors de càlcul", enmig del repunt de les tensions al Pròxim Orient i en un moment en què les autoritats israelianes sospesen la seva possible resposta a l'atac amb míssils llançat la setmana passada per les forces iranianes.

"Fem front a un perill molt real d'una expansió regional més gran del conflicte", ha dit durant un acte a l'estat de Geòrgia, en què ha manifestat que la cúpula israeliana està pensant "molt acuradament" en com respondre a l'atac iranià.

Així, ha reiterat que un "error de càlcul" podria portar a una espiral de conflicte i ha ressenyat que "El Pròxim Orient és un lloc on constantment passen coses complicades", segons ha recollit la cadena de televisió CBS .

Burns ha argumentat a més que una combinació entre la cooperació a nivell d'intel·ligència entre els Estats Units i Israel i uns "forts" sistemes de defensa aèria van permetre a Israel fer front a l'atac iranià de la setmana passada, en què van ser llançats al voltant de 180 míssils balístics.

L'Exèrcit israelià ha confirmat que diverses de les bases aèries van ser aconseguides en l'atac, si bé ha negat danys de rellevància i ha afirmat que no hi va haver impactes contra avions o magatzems d'armes. Tot i això, ha rebutjat donar detalls sobre el percentatge d'interceptacions amb l'objectiu d'"evitar donar a l'Iran ia Hezbol·là informació que els ajudi a aprendre lliçons".

En aquest sentit, Burns ha manifestat que aquests atacs van revelar algunes "limitacions" en les capacitats militars de Teheran, si bé ha matisat que "això no suggereix que aquestes capacitats no siguin prou potents i una cosa que no només Israel, sinó també els Estats Units," ha de prendre's molt de debò".

Els atacs, en què van ser llançats prop de 180 míssils balístics, van ser descrits per Teheran com una resposta a la mort del líder del braç polític del Moviment de Resistència Islàmica (Hamás), Ismail Haniye, en un atac a Teheran a finals de juliol i la del secretari general d'Hesbol·là, Hassan Nasral·là, en un bombardeig israelià contra la capital del Líban, Beirut.