Per què estan enfrontats xiïtes i sunnites? Descobreix la veritat darrere del conflicte que divideix el Pròxim Orient

La divisió entre l'Islam xiïta i sunnita no només és religiosa, sinó també política i geopolítica, i ha jugat un paper crucial en molts dels conflictes que sacsegen el Pròxim Orient. Tot i que tots dos grups comparteixen els fonaments de l'Islam, com la creença en un únic Déu ia Mahoma com el seu profeta, hi ha diferències profundes quant a lideratge i pràctiques.

Diferències teològiques i polítiques

La principal causa de la divisió entre sunnites i xiïtes es va originar després de la mort del profeta Mahoma al segle VII. Els sunnites, que representen prop del 90% dels musulmans, creuen que el líder de la comunitat islàmica havia de ser elegit per consens, cosa que va resultar en l'elecció d'Abu Bakr, un dels companys més propers de Mahoma. En contrast, els xiïtes, que són aproximadament el 10-13% dels musulmans, sostenen que el lideratge havia de passar directament a Alí, cosí i gendre de Mahoma, i als seus descendents.

Això ha portat a interpretacions diferents de l'Alcorà ia pràctiques divergents. Per exemple, els xiïtes valoren més els ensenyaments dels descendents d'Alí i els seus imants, que veuen com a líders espirituals perfectes. Mentrestant, els sunnites no tenen una estructura clerical tan jeràrquica, cosa que els distingeix notablement dels xiïtes.

Distribució geogràfica i tensions al Pròxim Orient

La divisió sunnita-xiïta no només és teològica, sinó que té fortes implicacions polítiques, ja que marca les aliances i tensions entre països. Els sunnites són majoritaris a països com l'Aràbia Saudita, Egipte, Turquia i Jordània, mentre que els xiïtes dominen a Iran, Iraq i Bahrain.

A països com el Líban, la comunitat xiïta és molt significativa i, encara que representa al voltant del 30-35% de la població, algunes fonts la consideren la majoria més gran entre els diferents grups religiosos del país. Això també genera tensions internes, sobretot a causa de la influència del grup xiïta Hezbollah, recolzat per l'Iran, cosa que ha portat a xocs polítics i militars amb faccions sunnites i cristianes.

Impacte en els conflictes actuals

Les rivalitats entre sunnites i xiïtes han alimentat conflictes com la guerra civil a Síria, la intervenció al Iemen i les tensions a l'Iraq després de la caiguda de Saddam Hussein. La rivalitat entre l'Iran (xiita) i l'Aràbia Saudita (sunita) continua sent una de les claus geopolítiques que determina els alineaments a la regió. A més, països amb importants minories xiïtes, com el Iemen i Kuwait, són escenaris de tensions on les divisions sectàries influeixen en les lluites pel poder.

Entendre les diferències entre l'islam xiïta i sunnita és fonamental per comprendre els conflictes i la política al Pròxim Orient. Tot i que aquestes diferències teològiques són importants, és la interacció d'aquestes creences amb els interessos polítics i territorials allò que alimenta les rivalitats entre països i grups dins de la regió.