Von der Leyen proposarà crear centres de deportació migrants irregulars fora de la UE

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, creu que la Unió Europea ha d'"explorar possibles vies" per a la creació de centres de deportació de migrants irregulars fora del territori comunitari mentre es resolen els seus casos a la Unió, una solució que portarà a la cimera de líders de la UE aquest dijous a Brussel·les i que segueix la línia marcada en una carta de 14 països del bloc , entre els quals no hi havia Espanya però sí França, Itàlia i Alemanya, demanant accelerar les expulsions.

A l'escrit circulat a les capitals i recollit per Europa Press, Von der Leyen demana als caps d'Estat i de Govern europeus "continuar explorant possibles vies d'avenç" cap a la "idea de crear centres de retorn fora de la Unió Europea".

La cap de l'Executiu comunitari que iniciarà el seu segon mandat previsiblement al desembre recorda els 27 que comptarà al seu nou Col·legi amb una comissària específica per a la Mediterrània a la qual preveu encomanar una proposta de reforma de la directiva de retorn, la revisió de la qual ja estava prevista aquesta legislatura però la negociació de la qual no va arribar a arrencar entre el Consell i l'Eurocambra.

En aquest context, Von der Leyen s'obre a solucions que defineix com a "innovadores" per avançar cap a la creació de centres de deportació per traslladar fora de la UE als migrants irregulars que ja han arribat a sòl europeu, mentre es tramiten els seus expedients; malgrat que aquesta opció ja va ser descartada en el passat per Brussel·les per xocar amb els drets dels demandants d'asil.

Ara, Von der Leyen evoca com a exemple a la carta als líders de la UE l'acord negociat pel Govern italià de Giorgia Meloni amb Albània per obrir en aquest país centres on traslladar migrants que ja han sol·licitat asil a Itàlia mentre es tramiten les vostres peticions.

"Amb l´inici de les operacions del protocol entre Itàlia i Albània podrem treure lliçons d´aquesta experiència en pràctica", sosté la presidenta de la Comissió. En tot cas, la conservadora alemanya apunta també que per avançar en aquest terreny el seu Executiu abordarà també al llarg del proper any la revisió de la definició de país tercer segur, un assumpte que també és controvertit per les divisions que genera al si dels 27 però que Von der Leyen veu necessari per "ajudar els que busquen asil sense haver d'embarcar-se en viatges perillosos a través de la Mediterrània".

Aquesta reflexió, defensa, es farà de la mà amb organismes internacionals com l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) amb l'objectiu d'aconseguir un “enfocament integral” del concepte.

Sancions a països que no col·laborin

A més d'aquest punt, Von der Leyen apunta altres claus que segons ell han de marcar l'agenda migratòria de la Unió, inclòs accelerar l'aplicació de parts del Pacte de Migració i Asil; una reforma tancada 'in extremis' al final d'aquesta legislatura i l'entrada en vigor de la qual està prevista per al 2026.

També defensa acords amb "socis clau" com Egipte, el Marroc i Algèria i els pactes amb països com Tunísia i Líbia, amb què Brussel·les ha tancat plans d'ajuda a canvi de contenir els fluxos migratoris. Així mateix, defensa que, a més d'intensificar la cooperació amb tercers, els 27 han d'avançar en l'ús d'altres mesures per castigar aquells països tercers d'origen o trànsit que dificultin els retorns, per exemple restringint la política de visats com ja s'ha fet o recorrent a sancions comercials.

"La UE hauria d'estar disposada a utilitzar com a palanca no només la política de visats sinó també altres àrees com la comercial", demana Von der Leyen a la carta, en què assenyala específicament el Sistema de Preferències Generalitzades (SPG) que ofereix un accés no recíproc lliure d'aranzels a productes originaris de països en desenvolupament.

Aquests assumptes ja van arribar la setmana passada a una reunió de ministres d'Interior de la UE celebrada a Luxemburg, on en un dinar a porta tancada van abordar la possibilitat de centres de deportació a tercers països com a opció per agilitzar les expulsions.

Com a punta de partida per a la discussió, els ministres van rebre un document de treball elaborat per la presidència de torn que exerceix Hongria aquest semestre i que va advocar per reflexionar sobre solucions "jurídica, operativa i diplomàticament sòlides" que permetin enviar els migrants a un país tercer "segur" mentre es resol la seva expulsió definitiva o fins que accepti tornar de manera "voluntària".

Una altra de les idees que posa sobre la taula la presidència hongaresa és la d'una fermesa i celeritat més gran en les expulsions de persones que hagin estat condemnats per algun delicte o siguin considerades "amenaça per a la seguretat". A més, demana millorar l'aplicació d' instruments "vàlids" amb què ja compta la Unió Europea, com és la possibilitat de castigar els països d'origen o trànsit que no cooperin adequadament als programes de retorn, per exemple endurint la política de visats com ja fa amb Gàmbia i Etiòpia.

Aquesta primera discussió va ser el resultat de l'impuls d'un bloc de 14 països de la Unió Europea (amb Àustria, els Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia) han demanat en un altre document una reforma de la directiva de retorn per comptar amb un nou marc legal que "faciliti i acceleri" les expulsions. Noruega, Suècia i Liechtenstein, que no són membres de la UE però sí de l'espai sense fronteres Schengen, també signen la posició.

L'escrit demana a l'Executiu comunitari que revisi la seva pròpia proposta per a un "canvi de paradigma" en el procés de retorns que acoti les "responsabilitats" del migrant que arriba de manera irregular a la Unió Europea, de manera que quedin clars els seus "drets i obligacions" perquè si hi ha manca de cooperació afronti "conseqüències i sigui sancionat".