Duch rebutja els centres de deportació fora de la UE proposats per Meloni: "No són la solució"

El conseller d?Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, ha rebutjat aquest divendres la creació de centres de deportació fora de la Unió Europea que ha proposat la primera ministra italiana, Geòrgia Meloni: "No són la solució".

En una intervenció en la presentació del 34 Anuari Internacional del Cidob, Duch ha assegurat que la solució són "polítiques perquè la gent visqui decentment als llocs on ha nascut", després que aquest mateix divendres els tribunals italians hagin rebutjat el primer intent de Meloni de deportar migrants a Albània.

El conseller ha sostingut que el món s'està tornant "més multipolar, però també més polaritzat", ha lamentat que s'estan reduint el nombre de democràcies al món i considera que això és conseqüència d'una globalització mal gestionada, en paraules.

"Hem observat que s'ha afavorit un model econòmic en què uns quants han prosperat i molts s'han quedat enrere", ha lamentat Duch, que ha afegit que aquesta situació l'han aprofitada de moviments populistes i extremistes per alimentar els seus discursos d'odi.

Duch ha avisat que els propers anys "seran difícils", i ha afegit que per això és més important que mai enfortir la UE i que Catalunya eviti qualsevol situació que l'aparti d'aquest camí de construcció europea.

Ha subratllat que el Govern "no vol anar a Brussel·les només a demanar o reivindicar, sinó a aportar idees, solucions i compartir èxits" en polítiques que s'hagin aplicat a Catalunya, i ha afegit que podria dir el mateix substituint Brussel·les pel món.

Ha sostingut que la resposta a la situació mundial actual "només ha de ser europea, una Europa que funcioni, que s'adapti, que assumeixi més responsabilitats", i ha apostat perquè la UE es doti d'una autonomia estratègica per no ser tan dependent a energia i tecnologia de la resta del món.

Pel conseller, això no vol dir un aïllament europeu del món sinó tenir la capacitat per defensar els interessos de la UE, “oberts al món però des d'una posició de fortalesa”.

També ha afirmat que en aquesta nova legislatura, la UE i Catalunya "han de mirar de manera més decidida Amèrica Llatina i el Carib ia Àfrica", i ha apostat per una col·laboració amb llatinoamèrica amb un ritme millor, textualment.

Per part seva, el president del Cidob, Antoni Segura, ha explicat que el 34 Anuari Internacional del Cidob es divideix en tres blocs: l'emergència del sud global, l'auge de l'extrema dreta a Europa i altres països i regions del món, i reflexions sobre el que han anomenat “era de la inseguretat”, tant física com emocional.

Ha destacat que l'anuari té una mirada prospectiva i busca “acompanyar les reflexions amb propostes constructives per poder imaginar noves narratives” davant dels discursos que alimenten el descrèdit de la democràcia.

Segura també ha destacat que el 'think tank' hagi aconseguit un finançament estructural que garanteix la seva continuïtat gràcies a un acord amb les institucions que el sostenen: “Vull que aquests objectius no s'abandonin i el Cidob segueixi sent un 'think tank' de referència internacional".

A més, el director del Cidob, Pol Morillas, ha moderat una taula rodona sobre 'La crisi de la democràcia: perspectives europees i globals', en què han participat dos dels autors de l'anuari: la columnista de Foreign Policy i EUObserver Caroline de Gruyter i el codirector del Cambridge Centre per a la Future of Democracy Roberto Foa.