Els canvis que ha ratificat Putin a la seva guerra contra Ucraïna: S'acosta la Tercera Guerra Mundial?

La promulgació arriba després de l'autorització dels EUA a Ucraïna per fer servir armes de llarg abast contra territori rus

|
EuropaPress 6340463 presidente rusia vladimir putin acto oficial kremlin archivo
El decret té com a objectiu "millorar la política d'Estat al camp de la dissuasió nuclear". Foto: EuropaPress

 

El president de Rússia, Vladimir Putin , ha raticat aquest dimarts un decret amb canvis a la doctrina nuclear de Moscou, que amplia el tipus i l'origen de les amenaces davant les quals podria respondre amb aquest tipus d'armament, enmig de la invasió d' Ucraïna i davant la possibilitat que Kíev iniciï atacs amb armament de llarg abast contra el seu territori.

El decret, publicat a través del portal de documents legals de les autoritats de Rússia, té com a objectiu "millorar la política d'Estat al camp de la dissuasió nuclear" i contempla la seva entrada en vigor des de la mateixa rma per part de Putin.

Així, subratlla que el "document de planicació estratègica" recull la "posició ocial sobre la dissuasió nuclear", "den els perills i amenaces militars davant dels quals s'actua amb dissuasió nuclear" i es garanteix una resposta davant una "agressió" per part "un enemic potencial", ja sigui contra Rússia o "contra els seus aliats".

"La política estatal al camp de la dissuasió nuclear té naturalesa defensiva i està destinada a mantenir el potencial de les forces nuclears a un nivell brut", arma, abans de recalcar que s'inclouen "Estats i aliances militars" davant les quals es podria aplicar aquesta "contenció nuclear".

La nova doctrina nuclear russa contempla a més que aquest tipus d'armament pugui ser emprat no només en cas d'amenaça nuclear contra Moscou, sinó davant d'armes hipersòniques no nuclears, drons i míssils balístics i de creuer que suposin una amenaça per al territori rus, ampliant daquesta manera els criteris contemplats fins a la data.

 

 

"La Federació Russa es reserva el fet de fer servir armes nuclears en resposta a l'ús d'armes nuclears i altres armes de destrucció massiva contra ella o els seus aliats, així com en el cas d'agressió contra la Federació Russa o la República de Bielorússia, com a participants de l'Estat de la Unió, amb armes convencionals i que suposi una amenaça crítica per a la seva sobirania o integritat territorial”, recalca.

A més, indica que "la decisió d'usar armes nuclears és adoptada pel president de la Federació Russa" i especifica que el mandatari "pot, si cal, informar la cúpula politicomilitar d'altres Estats o organitzacions internacionals sobre la disposició de la Federació russa a fer servir armes nuclears o la decisió adoptada sobre l'ús d'armes nuclears".

D'altra banda, especifica que "el Consell de Seguretat de la Federació Russa formula les línies principals de la política militar al camp de la dissuasió nuclear i coordina les activitats dels organismes executius federals i organitzacions que participen en l'aplicació de les decisions adoptades pel president de la Federació Russa sobre la dissuasió nuclear".

Rússia va reconèixer fa mesos que ja havia començat la renovació de la seva doctrina militar i nuclear a causa dels canvis en la situació internacional, especialment per la guerra a Ucraïna. El mateix Putin va assegurar a nals del setembre que Moscou havia decidit introduir canvis per "corregir els enfocaments", abans de ressenyar que l'ús d'aquestes armes és "una mesura extrema" destinada a protegir "la sobirania del país".

La raticació del decret arriba a més després que els Estats Units autoritzessin Ucraïna a emprar armament nord-americà de llarg abast per atacar territori rus, cosa que va portar Moscou a recalcar que la mesura implica un augment de les tensions i suposa, de conrmar-se, un pas més en la "implicació directa" al conicte per part de Washington.

Fins ara, Washington s'havia mostrat poc inclinat a permetre que les forces de Kíev disparessin el Sistema Tàctic de Míssils de l'Exèrcit (ATACMS) sobre territori rus, però aquest cap de setmana diversos mitjans nord-americans, entre ells 'The New York Times' i 'The Washington Post', han informat d'un canvi en aquesta doctrina.

El president d'Ucraïna, Volodimir Zelenski, no va confirmar diumenge les informacions, però sí que va riure a la notícia. "Avui els mitjans de comunicació parlen molt que ens donen permís per a aquestes accions, però els atacs no es fan amb paraules. Aquestes coses no s'anuncien. Els míssils parlaran per si mateixos. Estic segur que ho faran", va armar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA