Llum verda a l'enviament de mines antipersona a Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden , ha aprovat l'enviament de mines antipersona a Ucraïna en un altre important canvi de política, després que els últims dies autoritzés les autoritats ucraïneses a emprar armament nord-americà de llarg abast contra Rússia, segons han informat diversos mitjans nord-americans citant fonts coneixedores de l'assumpte.

Washington espera que Ucraïna utilitzi aquestes mines antipersones per reforçar les seves línies defensives dins del seu territori, mentre que els avenços russos amenacen de superar les defenses ucraïneses, no com una capacitat ofensiva a Rússia, mentre que ha demanat garanties que Kíev intentarà limitar el risc que presenten les mines per als civils, segons ha informat el diari 'The Washington Post' o la cadena de televisió nord-americana CNN.

L'objectiu és que les mines terrestres ajudin les tropes ucraïneses a apuntalar les seves defenses en frenar els militars russos --que han aconseguit avenços significatius a la regió de Donetsk i els últims mesos han guanyat territori al ritme més ràpid des del 2022-- i canalitzar-los cap a àrees on puguin ser atacades amb artilleria i coets.

Els Estats Units han proporcionat des dels primers dies de la guerra mines antitanc a Kíev per atenuar la superioritat numèrica de Rússia en vehicles blindats, però no havia accedit a lliurar mines antipersones per por del perill que poden presentar. Els grups de Drets Humans han criticat durant molt de temps l' ús de mines antipersones perquè poden matar indiscriminadament i poden romandre actives durant anys després que hagi acabat el conflicte en què es van utilitzar inicialment.

Segons els funcionaris consultats pels mitjans esmentats, el tipus de mines que els Estats Units proporcionaran a Ucraïna serà "no persistent", és a dir, que tindran un mecanisme intern per escurçar la vida útil del detonador, per tal de reduir el perill per als civils. Els responsables polítics ucraïnesos s'haurien compromès a no desplegar les mines a zones densament poblades.

Ni Rússia ni els Estats Units són signataris del Tractat de Prohibició de Mines del 1997, la Convenció d'Ottawa, que prohibeix el desplegament i la transferència de mines terrestres antipersona. No obstant, Ucraïna sí que ho és. L'ONU ha arribat a denunciar aquesta setmana que Ucraïna s'ha convertit en un dels llocs més minats del món, amb gairebé una quarta part del territori contaminat de mines, després de mil dies de guerra, des del febrer del 2022.

L' ONG Human Rights Watch (HRW) ha alertat aquest dimecres que l'esmentat tractat internacional corre el risc de veure's soscavat per un nou ús per part de països com Rússia o Birmània, que no són signants, malgrat haver aconseguit "avenços importants" des que va entrar en vigor fa 25 anys i al qual s'han adherit 164 països, inclosos tots els membres de l'OTAN, excepte els EUA, si bé el president, Joe Biden, va establir el 2022 l'objectiu d'unir-se finalment al tractat.

"L'impacte positiu del tractat es pot veure en la caiguda de la producció de mines antipersones, la fi virtual de les transferències d'aquestes armes i la destrucció de més de 55 milions de mines emmagatzemades. No obstant això, el nou ús de mines antipersones per part de països que no s´han adherit amenaça tant les vides dels civils com l´eficàcia d´aquest tractat que salva vides", ha assenyalat el director associat d'armes d'HRW, Mark Hiznay.

En aquest sentit, ha subratllat que "la neteja de mines terrestres és una tasca crucial, igual que les mesures per satisfer les necessitats de per vida de (els seus) supervivents". "Els governs han de garantir que hi hagi recursos adequats a disposició de tots els països que necessitin assistència perquè s'assoleixin els objectius humanitaris del tractat", ha conclòs.