Crítiques a les potències mundials a la Cop29, per la proposta financera plantejada per combatre el canvi climàtic

La Cop29, celebrada a Bakú, ha estat escenari de debats intensos sobre el finançament climàtic, amb posicions profundament dividides entre els països desenvolupats i aquells en vies de desenvolupament. Després de 12 dies de negociacions, la manca de consens posa en risc els avenços esperats en la lluita contra el canvi climàtic.

La Unió Europea i els Estats Units van proposar augmentar els actuals 100 mil milions de dòlars anuals en finançament climàtic a 250 mil milions de dòlars anuals per al 2035. No obstant això, aquesta oferta va ser qualificada com a insuficient per nombrosos països del Sud, especialment africans, que enfronten costos creixents associats a les catàstrofes climàtiques i la transició energètica. Els petits estats insulars també van expressar el rebuig, argumentant que, considerant la inflació, l'augment real tindria un impacte limitat i no respondria a les necessitats urgents de les poblacions vulnerables.

Els països en desenvolupament han estat emfàtics en la magnitud de les necessitats: entre 500 mil i 1.300 mil milions de dòlars anuals per abandonar les energies fòssils i adaptar-se als efectes devastadors del canvi climàtic. Aquest reclam compta amb el suport d'economistes de renom com Amar Bhattacharya, Vera Songwe i Nicholas Stern, que van recomanar un finançament mínim de 300 mil milions de dòlars anuals.

En un intent per acostar postures, la presidència àzeri va suggerir diversificar les fonts de finançament, incloent-hi aportacions públiques, privades, bilaterals, multilaterals i alternatives. Tot i això, aquesta proposta no ha aconseguit aplacar les crítiques. Organitzacions com Global Citizen van qualificar les negociacions de lentes i les propostes insuficients. Friederike Roder, representant de l'ONG, va assenyalar que el món crema i no es pot esperar cacauets durant onze anys.

L'escenari a Bakú es complica encara més per la manca de temps. La sessió de cloenda, prevista inicialment per divendres, va ser posposada dissabte al matí, però la sortida anticipada de moltes delegacions abans de diumenge podria impossibilitar un acord. Assolir consens entre prop de 200 països és ara un objectiu incert.