Amenaça real o una aparença? Putin deixa el món a punt de l'abisme nuclear

Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, Vladímir Putin ha fet servir l'amenaça nuclear com una eina clau per limitar el suport militar d'Occident. Aquesta estratègia ha portat a comparacions amb la teoria del Boig (Madman Theory), un concepte que descriu com un líder pot semblar irracional per pressionar els seus adversaris i obtenir concessions sense necessitat d'una escalada real.

En aquest context, la reforma recent de la doctrina nuclear russa, que flexibilitza les condicions per a l'ús d'armes nuclears, ha elevat la tensió global. Segons aquesta actualització, Rússia podria considerar un atac convencional recolzat per un estat nuclear com a motiu suficient per emprar el seu arsenal nuclear, ampliant les circumstàncies sota les quals podria justificar-ne l'ús.

La teoria del Loco, utilitzada en el seu moment per líders com Richard Nixon durant la Guerra Freda, busca sembrar la por en projectar la possibilitat de decisions extremes o irracionals. Aplicada al cas de Putin, aquesta estratègia té l'objectiu de mantenir el món en incertesa sobre les seves veritables intencions, forçant els seus oponents a calcular sempre amb la pitjor possibilitat al cap.

Estratègia calculada o imprevisibilitat genuïna

Tot i això, catalogar Putin com un “boig” seria simplificar massa la situació. L'amenaça nuclear ha estat utilitzada de forma estratègica i deliberada per evitar una intervenció més gran de l'OTAN a Ucraïna, creant una dissuasió efectiva malgrat el desavantatge convencional de Rússia davant l'aliança militar occidental.

El Kremlin ha fet ús de maniobres calculades com a proves míssilístiques, mobilitzacions parcials del seu arsenal nuclear i la introducció de conceptes ambigus a la seva doctrina per mantenir Occident en un estat constant d'alerta. Tot això encaixa més amb un líder pragmàtic que cerca explotar les divisions entre els seus adversaris que amb un actor irracional.

Escalada nuclear: on és el límit?

El problema és que aquesta tàctica incrementa el risc d'un error de càlcul. Tot i que les amenaces poden ser vistes com una estratègia per enfortir la posició russa en el conflicte, també creen una dinàmica perillosa, on qualsevol malentès o escalada no planificada podria portar a un conflicte nuclear real.

L?escenari actual planteja una qüestió crucial: fins a quin punt Putin pot tensar la corda sense provocar una resposta directa d?Occident? L'ambigüitat sobre què constitueix una “amenaça existencial” per a Rússia, combinada amb la reforma doctrinal recent, suggereix que Moscou podria considerar la seva resposta nuclear molt abans del que el món creu.