Què passa a França? La moció de censura a Barnier i les conseqüències per a Macron

França viu un moment polític crucial que podria redefinir el curs del govern del president Emmanuel Macron. El primer ministre, Michel Barnier, ha utilitzat el controvertit article 49.3 de la Constitució per aprovar el pressupost de la Seguretat Social, evitant el bloqueig a l'Assemblea Nacional. Tot i això, aquesta decisió ha desencadenat una moció de censura recolzada per una inusual aliança que va des de l'esquerra fins a la ultradreta.

Què és l'article 49.3 i per què ha generat tanta polèmica?

L'article 49.3 permet al Govern aprovar una llei sense el vot de l'Assemblea, llevat que aquesta presenti i aprovi una moció de censura que enderroqui l'Executiu. Encara que és una eina constitucional legítima, el seu ús és percebut com un acte autoritari, cosa que ha avivat el descontentament polític i social a França.

Barnier va justificar la mesura com a necessària per evitar un bloqueig institucional i ha apel·lat a la responsabilitat dels diputats, després de realitzar concessions com retirar les retallades al programa de reemborsament de medicaments. No obstant, aquestes maniobres no han estat suficients per apaivagar els seus detractors. .

Una oposició unida contra Barnier

La moció de censura presentada per l'esquerra, encapçalada per La Francia Insumisa (LFI), ha aconseguit unificar tot l'espectre opositor, incloent-hi Agrupació Nacional, liderada per Jordan Bardella i Marine Le Pen. Aquesta aliança inusual, que suma els vots necessaris per enderrocar el govern, reflecteix un rebuig compartit cap a les polítiques "continuistes del macronisme".

Mathilde Panot, de LFI, va qualificar l'ús de l'article 49.3 com una mostra de "caos polític" i va denunciar que els que governen "han perdut les eleccions legislatives". Per part seva, Le Pen ha declarat que recolzaran qualsevol moció de censura que serveixi per "passar pàgina a Macron".

Què passa si la moció de censura prospera?

L'última vegada que una moció de censura va triomfar a França va ser el 1962, però les condicions actuals suggereixen que Barnier es podria convertir en el segon primer ministre a ser enderrocat d'aquesta manera. Si la moció té èxit, el Govern de Barnier caurà i obliga Macron a designar un nou primer ministre.

Tot i això, el president enfronta un escenari polític extremadament complex. Amb un Parlament fragmentat i blocs polítics irreconciliables, trobar un candidat viable serà un repte monumental. Macron ja va descartar prèviament aliances amb l'esquerra i la seva elecció de Barnier, procedent de la dreta conservadora, tampoc no ha aconseguit estabilitat.

Conseqüències per a Macron i per a França

La caiguda de Barnier debilitaria encara més la posició de Macron, que no pot dissoldre l'Assemblea Nacional fins al juliol del 2025 a causa de les restriccions constitucionals. Això ho deixa en una situació de governabilitat incerta, amb un Parlament hostil i un país cada vegada més polaritzat. .

Des d'una perspectiva internacional, un govern inestable a França podria tenir repercussions significatives a la Unió Europea, on Macron ha jugat un paper clau com a defensor de la unitat i el progrés econòmic.

La moció de censura Michel Barnier no només posa en perill el primer ministre, sinó que amenaça de sumir França en una crisi política de gran envergadura. El desenllaç marcarà el futur immediat de Macron i podria definir la direcció política del país els propers anys.