És possible construir un túnel que vagi del Regne Unit als EUA i que un tren l'encreui en menys d'una hora?

La idea d'un túnel que connecti el Regne Unit i els Estats Units ha estat un tema recurrent d'especulació durant més d'un segle. Aquest projecte, amb un cost estimat de 15,6 bilions de lliures esterlines, representaria una fita sense precedents a l'enginyeria moderna, reduint el temps de viatge entre Londres i Nova York a tan sols 54 minuts mitjançant trens d'alta velocitat o vactrains que arribarien a 8.000 quilòmetres per hora. Tot i això, la factibilitat tècnica i econòmica d'aquesta idea planteja enormes desafiaments.

Construir un túnel de més de 5.400 quilòmetres sota l'Atlàntic seria una proesa titànica. A manera de comparació, l'Eurotúnel, que connecta Anglaterra i França, té un tram subaquàtic de només 37 quilòmetres i va requerir sis anys de feina i 4.600 milions de lliures al seu moment. Un túnel transatlàntic hauria d'enfrontar-se a profunditats de fins a diversos quilòmetres, suportant enormes pressions submarines, sismes i corrents oceànics. A més, el transport de materials, l'acoblament de segments prefabricats i la implementació de sistemes de seguretat serien logísticament complexos.

Des d'una perspectiva econòmica, el cost de construcció és astronòmic i la rendibilitat del projecte és qüestionable. Encara que la tecnologia dels vactrains podria revolucionar el transport, encara està en fases experimentals. A més, els possibles guanys derivats del transport ràpid entre tots dos continents haurien de competir amb el baix cost i la flexibilitat del transport aeri actual.

D'altra banda, un túnel submarí entre Europa i l'Àfrica sembla un projecte més tangible. La Societat Nacional d'Estudis de l'Estret del Marroc (SNED) avalua la viabilitat d'un enllaç que connectaria Tarifa amb Malabata a través de l'Estret de Gibraltar. Aquest túnel tindria un tram submarí de 27 quilòmetres a una profunditat màxima de 475 metres. Tot i que és una obra ambiciosa, la seva escala i cost estimat (6.000 milions de lliures) són molt més manejables.

Per tant, un túnel entre el Regne Unit i els Estats Units continua sent un somni futurista a causa dels seus insuperables desafiaments tècnics i econòmics. Tot i això, projectes com el túnel de l'Estret de Gibraltar demostren que la infraestructura submarina té un futur prometedor per connectar continents, sempre que es mantinguin els peus a terra i els objectius siguin realistes.