L'atropellament massiu a Magdeburg, l'últim capítol d'una preocupant sèrie d'atemptats a Europa

L'atropellament massiu ocorregut aquest divendres al mercat nadalenc de Magdeburg, Alemanya, ha deixat cinc morts i 46 ferits en estat molt greu, mentre que el nombre total d'afectats supera les 200 persones, segons les autoritats. Un vehicle va recórrer en ziga-zaga prop de 400 metres, envestint els visitants del mercat abans de ser detingut per la policia. El conductor, un ciutadà saudita amb permís de residència a Alemanya des del 2016, està sota custòdia mentre s'investiguen les seves motivacions, que encara no han estat aclarides ni reivindicades per cap grup. Aquest tràgic succés se suma a una llarga llista d'atemptats que han colpejat Europa a l'última dècada, deixant una empremta profunda en la memòria col·lectiva del continent.

Charlie Hebdo, Bataclan i Niça

Europa ha estat escenari de nombrosos atemptats en els darrers anys, marcant una etapa ombrívola en què l'amenaça terrorista ha cobrat un protagonisme devastador. Un dels primers atacs que va sacsejar el continent va tenir lloc el gener del 2015, quan dos homes armats van irrompre a la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo a París, assassinant 12 persones. Aquest atemptat, reivindicat per Al-Qaida, va marcar l'inici d'un període de terror que s'estendria els anys següents, afectant múltiples països europeus.

El novembre del mateix any, París va tornar a ser l'epicentre de l'horror amb els atemptats coordinats al teatre Bataclan, l'Estadi de França i diversos bars i restaurants de la ciutat. Aquest atac, que va deixar 130 morts i centenars de ferits, va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va representar un dels pitjors episodis de violència a sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. França va continuar sent un objectiu recurrent, amb atemptats com el del Passeig dels Anglesos a Niça, on un camió va envestir la multitud reunida per celebrar el Dia Nacional el 2016, provocant 86 morts. A això es van sumar atacs a llocs com el mercat d'Estrasburg el 2018 i diversos altres incidents que van mantenir el país en estat d'alerta constant.

Brussel·les, Berlín i Barcelona amb Cambrils

Altres països europeus també han estat copejats amb duresa. Bèlgica va viure una jornada de terror el març del 2016, quan explosions a l'aeroport de Brussel·les i una estació de metro van cobrar la vida de 32 persones. L'Estat Islàmic va assumir l'autoria i va subratllar la vulnerabilitat dels principals punts de trànsit a Europa. A Alemanya, l'atemptat en un mercat nadalenc de Berlín el 2016, perpetrat per un home que va utilitzar un camió per atropellar la multitud, va deixar 12 morts i va provocar un canvi significatiu en les mesures de seguretat d'aquest tipus d'esdeveniments. A Espanya, els atacs a Barcelona i Cambrils a l'agost del 2017 van deixar 16 morts i més d'un centenar de ferits, un recordatori que cap racó del continent no estava exempt d'aquesta amenaça.

Manchester i Londres

El Regne Unit també va patir múltiples atemptats, com el de Manchester el 2017, on un atacant suïcida es va immolar al final d'un concert d'Ariana Grande, causant 22 morts, moltes de joves i nens. Aquell mateix any, Londres va ser testimoni d'atacs al Pont de Westminster i al Pont de Londres, en què vehicles i ganivets es van convertir en eines de terror. Itàlia, Suècia, Noruega i altres països tampoc no han estat immunes, amb atemptats que, encara que menys letals, han sembrat por i han reforçat la necessitat de mesures preventives a tot Europa.

En aquest context, l'atropellament al mercat nadalenc de Magdeburg torna a ressaltar la fragilitat d'espais tradicionalment associats a la pau i l'alegria. Tot i que no s'han determinat encara les motivacions de l'autor, la tragèdia reviu les ferides d'incidents similars que han marcat els darrers anys. Cada atemptat ha deixat víctimes, famílies trencades i una sensació de vulnerabilitat que ha portat els governs europeus a reforçar mesures de seguretat i plantejar-se estratègies per prevenir atacs futurs. Tot i això, més enllà de les polítiques, queda el duel col·lectiu i la resiliència d'un continent que segueix defensant els seus valors davant de l'adversitat.