Cap a un nou ordre mundial: per què les elits culturals estan perdent el poder?

Durant dècades, les celebritats van ser els pilars de la cultura de masses. Cantants com Beyoncé, estrelles de cinema com Brad Pitt o Julia Roberts i magnats tecnològics com Steve Jobs van dominar l'imaginari col·lectiu i es van convertir en ídols de milions de persones. Tot i això, segons l'escriptor nord-americà Ross Barkan, aquesta era daurada de la celebritat tradicional està arribant al final.

En un món on la monocultura s'ensorra i les plataformes digitals fragmenten les audiències, les noves generacions –en particular els mil·lennials i la Generació Z– estan mostrant una creixent hostilitat cap a les elits i les figures públiques que abans rebien adoració gairebé cega.

El canvi generacional: de l'admiració al rebuig

La Generació Z, que va assolir la majoria d'edat en un món digitalitzat i culturalment fracturat, no sent la mateixa connexió amb les figures d'abans. No van viure l'auge de les grans estrelles de cinema ni el domini de la televisió per cable. Per a ells, les noves plataformes com TikTok i les xarxes socials han reemplaçat els grans mitjans, i les estrelles ja no tenen un lloc central al seu univers.

Barkan assenyala que fins i tot les celebritats que emergeixen d'aquestes plataformes digitals enfronten rebuig. Un exemple recent és la tendència viral a TikTok que instava els usuaris a ignorar certes figures públiques, com la cantant JoJo Siwa, per demostrar que les masses tenen el control.

Aquest fenomen s'explica, en part, pel que l'escriptor Mo Diggs anomena “esgotament de la personalitat”. Internet està saturat de figures públiques, i el públic jove, especialment, sembla cansat dels rics i famosos.

Celebritats sota l'escrutini polític

El rebuig no només es limita a l'àmbit cultural, sinó que també afecta el polític. Les generacions més joves han mostrat la seva desconfiança envers les figures públiques que no prenen posicions fermes en assumptes crítics. Durant el conflicte recent a Gaza, molts joves van expressar el seu enuig cap a celebritats que van evitar pronunciar-se. Fins i tot figures àmpliament estimades com Taylor Swift o Beyoncé no van aconseguir mobilitzar políticament aquestes generacions.

Aquest desdeny cap a les elits s'agreuja en un context de desconfiança creixent cap a les institucions. La televisió tradicional, Hollywood i els polítics ja no inspiren l'admiració que van tenir una vegada.

El sorgiment dels antiinfluencers

En aquest buit cultural sorgeix un nou tipus de figura pública: l'antiinfluencer. Com assenyala Barkan, un exemple extrem és Luigi Mangione, acusat d'assassinar el director executiu d'una gran asseguradora de salut als Estats Units. El seu cas va desfermar un fandom en línia mai abans vist, no per admiració envers ell, sinó com un símbol de descontentament envers les institucions.

A les xarxes socials, les masses van convertir Mangione en un meme i van comprar productes relacionats amb la seva figura, com si fos un nou tipus d'ídol. Això reflecteix un canvi profund en les dinàmiques culturals: els joves ja no busquen models tradicionals, sinó figures que encarnin la frustració amb el sistema.

Cap a una nova era cultural

El final de l'era de les celebritats no vol dir la desaparició de figures públiques, sinó un canvi en com les generacions més joves hi interactuen. Com conclou Barkan, la propera dècada podria estar marcada per una batalla entre els que rebutgen les institucions tradicionals i els que busquen construir un nou ordre.

En aquest panorama, el desdeny cap a les elits continuarà creixent, i les figures públiques s'hauran d'adaptar a un públic que ja no es conforma amb la idolatria, sinó que exigeix autenticitat, compromís i, sobretot, una connexió real amb els problemes del món .