El dilema d'Occident a Síria: donar suport a un dictador genocida o sumar-se a la gihad

En un gir inesperat dels esdeveniments, la caiguda del règim de Bashar al-Assad a Síria ha sumit les potències occidentals en un profund dilema moral i estratègic. poder que està sent ràpidament omplert per forces rebels liderades per Abu Mohammad al-Jolani, una figura amb un passat turbulent vinculat al terrorisme gihadista.

El llegat del règim d'Assad és ombrívol. Segons informes de la Xarxa Síria per als Drets Humans (SNHR), més de 112.000 sirians segueixen desapareguts, i es tem que molts hagin estat executats durant la seva detenció. L'organització ha documentat aproximadament 136.000 casos de persones detingudes o desaparegudes sota el govern del Partit Baaz. Des de la caiguda del règim, només s'ha confirmat l'alliberament d'uns 24.200 presoners, deixant milers de famílies en una incertesa angoixant.

El règim d'Assad no només va ser brutal en les seves accions, sinó també en les tàctiques per prolongar el patiment. Fadel Abdul Ghany, president de la SNHR, va revelar que el govern retardava intencionalment el registre de morts als registres civils, sovint utilitzant dues dates: la real i una altra posterior, de vegades amb anys de diferència. Aquesta pràctica cruel mantenia les famílies en una "espera interminable", alimentant falses esperances que els seus éssers estimats poguessin ser vius.

En aquest context d'horror recent, emergeix la figura controvertida d'Abu Mohammad al-Jolani. Amb un passat que inclou la lluita contra les forces nord-americanes a l'Iraq el 2003 i la fundació de Jabhat al-Nusra, un grup que va jurar lleialtat a al-Qaida, Jolani és ara el líder de facte de més de 23 milions de sirians. Els Estats Units encara ofereixen una recompensa de $10 milions per la seva captura, cosa que complica encara més la situació.

Tot i això, Jolani sembla estar intentant distanciar-se del seu passat extremista. En una entrevista recent amb CNN, va prometre protecció a les minories religioses com a alauites i cristians, afirmant que aquestes comunitats "han coexistit en aquesta regió durant centenars d'anys". També va assegurar haver "madurat" des dels seus dies com a combatent a l'Iraq, presentant-se com un líder més moderat i pragmàtic.

La comunitat internacional observa amb cautela. Les promeses de Jolani recorden inevitablement les fetes pels talibans abans de prendre el control de l'Afganistan el 2021, promeses que després van ser incomplertes. La manera com Jolani tracti les minories i manegi la transició serà un indicador clau de les seves veritables intencions.

Per a Occident, la situació presenta un dilema esquinçador. Donar suport a Jolani podria significar legitimar un líder amb un passat terrorista, mentre que oposar-s'hi podria desestabilitzar encara més la regió. La història recent ofereix lliçons ombrívoles: l'enderrocament de Saddam Hussein a l'Iraq el 2003 va portar al col·lapse del govern ia una insurgència prolongada; la caiguda de Moammar Gadhafi a Líbia el 2011, recolzada per l'OTAN, va resultar en una guerra civil que persisteix fins avui.

A més, l'ombra de la intervenció nord-americana a l'Afganistan durant la dècada de 1980 plana sobre la situació actual. intencionades de les intervencions estrangeres.

La presència continuada d'ISIS a la regió afegeix una altra capa de complexitat al panorama. El Comandament Central dels Estats Units va anunciar recentment que havia portat a terme més de 75 atacs contra presumptes campaments i operatius d'ISIS al centre de Síria, subratllant la persistència de l'amenaça terrorista.

Mentrestant, la crisi humanitària a Síria s'aprofundeix. Milers de persones han estat desplaçades, i les comunitats que abans recolzaven Assad temen represàlies. Les organitzacions internacionals d‟ajuda humanitària lluiten per accedir a les zones afectades, agreujant encara més la situació dels civils.

En aquest complex escenari, Occident es troba davant d'una cruïlla. L'elecció entre donar suport a un exlíder gihadista o buscar la restauració d'un règim brutal planteja dilemes ètics i estratègics significatius. Qualsevol decisió tindrà implicacions profundes per a l'estabilitat regional, la lluita contra el terrorisme i la protecció dels drets humans.

Mentre la comunitat internacional debat el proper moviment, el poble sirià continua patint les conseqüències d'anys de conflicte i repressió. La urgència d'una solució que prioritzi el benestar dels civils i l'estabilitat a llarg termini de la regió mai no ha estat més evident. El món observa amb atenció, conscient que les decisions preses els propers mesos podrien determinar el futur no només de Síria, sinó de tot l'Orient Mitjà.