Es compleix una dècada de l'atac terrorista a Charlie Hebdo: Què ha canviat des de llavors?

Avui, 7 de gener del 2025, es compleixen 10 anys d'un atac que va marcar Europa i el món. El 7 de gener de 2015, la redacció de Charlie Hebdo a París va ser atacada per dos homes armats, Txèrif i Saïd Kouachi, que van irrompre a les oficines del setmanari satíric, causant la mort de dotze persones. Aquest atemptat, perpetrat en nom d'Al-Qaida, va deixar una empremta profunda no només a França, sinó a tot el continent, i va obrir un capítol de terror i reflexió sobre la llibertat d'expressió, l'extremisme i la seguretat a Europa. El setmanari ho recorda amb una portada commemorativa, i la paraula "Indestructible":

Els Kouachi, entrenats al Iemen, no eren nous al món de l'extremisme. El seu atac a Charlie Hebdo no va ser un fet aïllat, sinó part d'una creixent amenaça gihadista a Europa. Tot i que els atemptats anteriors, com els de Madrid el 2004 o Londres el 2005, ja havien deixat la seva marca, l'atac a Charlie Hebdo va representar un desafiament directe a la llibertat de premsa i als principis democràtics. La revista havia estat objecte de controvèrsia a causa de les seves caricatures de Mahoma, cosa que la va convertir en un blanc per als extremistes.

L'atac va deixar dotze morts, inclosos els més coneguts dibuixants de la revista, com Stéphane Charbonnier (Charb), Jean Cabut (Cabu), i Georges Wolinski. A més de les víctimes fatals, diversos van sobreviure a l'horror, encara que molts van quedar marcats de per vida. Els germans Kouachi van fugir després de la matança i, després d'una intensa persecució policial, van ser localitzats en un magatzem a Dammartin-en-Goële, on van morir en un tiroteig amb la policia.

Les repercussions de l'atac

Les repercussions de l?atemptat van ser profundes. Judicialment, es van implementar noves mesures de seguretat i legislació antiterrorista a França ia la resta d'Europa. Socialment, l'atac va suscitar un intens debat sobre la llibertat d'expressió, els límits de l'humor i la relació entre l'Islam i l'Occident. Políticament, l'atac va unir els francesos en una mobilització sense precedents, però també va conduir a un enduriment de les polítiques de seguretat a molts països europeus, elevant el nivell d'alerta i augmentant les mesures contra el terrorisme.

El 2020, va començar el judici contra 14 persones acusades de proporcionar suport logístic i material als germans Kouachi ia Amedy Coulibaly, que també va estar involucrat en l'atemptat al supermercat Hyper Cacher de París, que va tenir lloc poc després de l'atac a Charlie Hebdo. Les persones jutjades van enfrontar càrrecs per complicitat, des de facilitar la compra d'armes fins a la provisió de refugi als atacants.

El judici es va centrar en el paper d'aquests col·laboradors i com la seva implicació va permetre la planificació i execució dels atacs. Tot i que els germans Kouachi ja eren morts, el judici buscava aclarir tota la xarxa de suport darrere dels atemptats, i el 2022 alguns dels acusats van rebre condemnes de presó, amb penes que van variar entre 4 i 20 anys, depenent del seu grau d'implicació . El procés judicial també va evidenciar les dificultats per desmantellar completament les xarxes de suport als extremistes.

El primer atemptat terrorista d?una llarga sèrie a Europa

L'atemptat de Charlie Hebdo, encara que tràgic, no va ser un fet aïllat. Als anys posteriors, Europa va viure una sèrie d'atemptats gihadistes que van posar en evidència la creixent amenaça de l'extremisme. Tot i que no es pot atribuir exclusivament a l'atac del 2015 la cadena d'atemptats que seguirien, sí que es considera un punt d'inflexió en la lluita contra el terrorisme a Europa, que es va intensificar amb atacs com els de París el novembre del 2015, Brussel·les el 2016 i Barcelona el 2017.

A nivell global, l'atemptat de Charlie Hebdo va ser un recordatori de l'abast de l'amenaça gihadista i va provocar un augment de les mesures de seguretat a moltes parts del món. Tot i els esforços per prevenir nous atacs, l'amenaça de terrorisme va seguir present a Europa, alimentada per la radicalització d'alguns grups i l'expansió de les xarxes extremistes. Tot i això, també es va mantenir ferm el compromís amb els valors democràtics, encara que la tensió social i política sobre la integració i la convivència de diferents cultures es va intensificar.