Fa 80 anys de l'últim discurs d'Adolf Hitler: Què va dir?

Avui fa 80 anys, el 30 de gener del 1945, Adolf Hitler es va dirigir per última vegada a la nació alemanya en un discurs que marcava el dotzè aniversari de la seva arribada al poder. Però ja no era el líder triomfant del 1933. Berlín estava en ruïnes, l'exèrcit nazi en retirada i la derrota era imminent. El seu missatge, transmès per ràdio, va ser breu i ombrívol, un intent desesperat d'aferrar-se al mite de la resistència alemanya davant de la imminent invasió aliada i soviètica.

En el seu discurs, Hitler no va esmentar la catàstrofe militar que ja planava sobre Alemanya. En canvi, va repetir la retòrica de la conspiració jueva, va culpar els enemics externs i interns del Reich i va demanar una resistència fanàtica. Però per a la majoria dels alemanys, aquestes paraules ja no significaven res. El país estava devastat pels bombardejos, la gana i el caos.

El final de Hitler i la caiguda de Berlín

Els mesos següents, la situació es va deteriorar encara més. El 16 d'abril, la Unió Soviètica va llançar la seva ofensiva final sobre Berlín. Mentre l'Exèrcit Rojo avançava, Hitler es va atrinxerar al seu búnquer sota la Cancelleria del Reich, en un estat de paranoia absoluta. La derrota era inevitable, però ell es va negar a rendir-se. El 30 d'abril del 1945, després de casar-se amb Eva Braun, es va suïcidar d'un tret al cap, mentre Braun s'enverinava amb cianur. El seu cos va ser cremat per evitar que caigués en mans soviètiques.

Amb la seva mort, el Tercer Reich va arribar al final. El 8 de maig de 1945, Alemanya es va rendir incondicionalment. El món va passar pàgina, però les ideologies que Hitler representava no van desaparèixer del tot.

Avui, 80 anys després, Europa enfronta un inquietant ressorgir de la ultradreta. A països com Alemanya, França, Espanya i Itàlia, els partits amb discursos nacionalistes, antiimmigració i revisionistes han guanyat força. Figures polítiques i mediàtiques aprofiten el descontentament social per sembrar l'odi, de manera similar a com ho va fer Hitler als anys 30.

Els intents de rehabilitar símbols i discursos extremistes han augmentat. Des del creixement de partits com a Alternativa per a Alemanya (AfD) fins a l'auge de Marine Le Pen a França, els fantasmes del passat tornen a projectar la seva ombra sobre Europa.

L'escàndol recent amb Elon Musk és un exemple de com figures influents poden minimitzar o fins i tot normalitzar gestos amb connotacions històriques perilloses. L'empresari sud-africà, propietari de X (abans Twitter), va fer una salutació similar al nazi durant un esdeveniment, cosa que va provocar una forta polèmica.

Musk, que ja ha estat assenyalat per promoure discursos d'extrema dreta a la plataforma, es va defensar dient que el seu gest no tenia aquesta intenció. Però en un context on la ultradreta guanya terreny i la desinformació es multiplica, aquest tipus d'accions no són innòcues. La història ens ha demostrat que la indiferència davant aquests signes pot ser el primer pas cap a temps més foscos.