Alt al foc entre Congo i Rwanda: Què està passant al centre d'Àfrica?

El grup rebel M23 ha protagonitzat un nou episodi de violència a la República Democràtica del Congo amb la captura de Goma, una ciutat de dos milions d'habitants situada a l'est del país. L'ofensiva, que s'ha saldat amb almenys 900 morts segons xifres de l'ONU, ha generat una onada de desplaçaments massius i ha posat en alerta la comunitat internacional. Les forces rebels avancen cap a Bukavu, cosa que ha despertat el temor que el conflicte es pugui estendre a altres regions.

Dilluns, el M23 va anunciar un alto el foc amb l'argument de raons humanitàries. Tot i això, el grup nega tenir intencions de capturar Bukavu, una afirmació que contrasta amb el seu constant avenç. Lawrence Kanyuka, portaveu de l'M23, va assegurar que l'objectiu dels rebels és protegir la població, encara que les xifres de víctimes i desplaçats indiquen el contrari. Mentrestant, el govern congolès no ha emès comentaris oficials immediats sobre la situació.

L'avenç de l'M23 ha impulsat l'organització d'una cimera conjunta dels blocs regionals del sud i l'est d'Àfrica, on s'espera la participació dels presidents de la RDC i Rwanda. La comunitat internacional observa amb preocupació el conflicte, recordant que el 2012 el M23 va prendre Goma i es va retirar després d'una intensa pressió diplomàtica. La pregunta que ara queda a l'aire és si la història es repetirà o si aquest cop el desenllaç serà diferent.

El conflicte a l'est del Congo està marcat per tensions ètniques i polítiques complexes. El M23 assegura que la seva lluita és per la defensa dels tutsis congolesos, mentre que el govern de Rwanda ha estat acusat per l'ONU de recolzar la milícia amb uns 4.000 soldats. Alhora, Kigali acusa Kinshasa de permetre la integració de les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Rwanda (FDLR) al seu exèrcit, un grup format per hutus refugiats després del genocidi de 1994. Aquests factors han convertit la regió en un polvorí en perill constant d'explosió.

L'est del Congo és una regió rica en minerals clau per a la tecnologia mundial, com el coltan i el cobalt. Aquesta riquesa ha estat, paradoxalment, una de les raons principals de la inestabilitat crònica que assola la zona, ja que nombrosos grups armats han lluitat pel control d'aquests recursos. La relació entre l'explotació de minerals i la guerra és innegable, i molts analistes consideren que la violència a la regió és alimentada per interessos econòmics interns i externs.

El cost humà de la guerra

Mentre els líders polítics i militars decideixen el destí de la regió, la població civil és la més afectada. Les morgues de Goma són plenes, i els testimonis dels supervivents reflecteixen l'horror del conflicte. Milers de persones han fugit cap a Rwanda i altres zones buscant refugi, deixant enrere llars destruïdes i famílies trencades. La crisi humanitària continua augmentant, amb necessitats urgents d'assistència per als desplaçats i víctimes de la violència.