La Llei d'IA de la UE: avenç o reculada per a la privadesa al carrer?
El 2 de febrer, la Unió Europea va marcar una fita ambivalent amb l'entrada en vigor de la primera fase de la Llei d'Intel·ligència Artificial (EU AI Act). Si bé es presenta com un avenç en la regulació d'aquesta tecnologia, una anàlisi detallada revela una preocupant erosió de la privadesa a Europa.
El cor del debat se centra a l'article 5 de la llei. Aquest article estableix la prohibició de l'ús de sistemes d'identificació biomètrica en espais públics per part de les forces de l'ordre . Tot i això, l'aparent protecció es dilueix amb una sèrie d'excepcions emparades a l'ambigua premissa d'"estricta necessitat".
Aquesta formulació permet justificar l‟ús d‟aquestes tecnologies sota diverses circumstàncies, des de la recerca de persones desaparegudes fins a la prevenció de delictes o la lluita contra el terrorisme. La vaguetat en els criteris d'“amenaça imminent” o “risc substancial” obre un ventall d'interpretacions que poden portar a un desplegament generalitzat d'eines de vigilància.
L'ombra de la vigilància massiva
Experts i organitzacions de drets humans han alçat la veu contra el que consideren una legalització encoberta de la vigilància biomètrica massiva. Argumenten que la manca de precisió en la definició de les excepcions permet un ús desmesurat de la identificació biomètrica, erosionant la privadesa dels ciutadans en nom de la seguretat. La vigilància ubiqua es presenta com un escenari distòpic on el control dels individus esdevé absolut.
El paper de la indústria tecnològica
La situació s'agreuja amb el suport de gegants tecnològics com Amazon, Google i OpenAI, que participen en l'anomenat Pacte d'IA. Aquest pacte, en lloc de reforçar la protecció dels ciutadans, sembla aplanar el camí per a un control sense precedents. La influència d‟aquestes empreses en l‟elaboració de la llei genera dubtes sobre la veritable finalitat de la regulació.
Un debat necessari
L'entrada en vigor de la Llei d'IA de la UE planteja interrogants fonamentals sobre l'equilibri entre seguretat i privadesa a l'era digital. L'ambigüitat de la llei, sumada a la influència de la indústria tecnològica, dibuixa un panorama preocupant on la vigilància massiva es podria convertir en la norma. És imprescindible un debat públic i transparent que involucri experts, organitzacions de drets humans i ciutadans per garantir que la tecnologia s'utilitzi en benefici de la societat i no en el detriment.
L'article 5 de la Llei d'IA de la UE prohibeix l'ús de sistemes d'intel·ligència artificial perjudicials, manipulatius o discriminatoris. No obstant això, hi ha una excepció per als sistemes dIA que sutilitzen per a fins daplicació de la llei.
Escriu el teu comentari